// 29.01.2015 - 28.03.2015 / Sala EL CUB

60 ANYS DE GEOMETRIA

Artur Aguilar. Miguel Alberquilla. Manuel Ángeles Ortiz. Elena Asins. Waldo Balart. Manuel Barbadillo. Erwin Bechtold. Miguel Ángel Campano. Carlos Cartaxo. Luis María Caruncho. Julián Casado. Joan Claret. José María Cruz Novillo. Gerardo Delgado. Dis Berlin. Equipo 57. Carlos Evangelista. Francisco Farreras. Robert Ferrer i Martorell. Juan Fuster. Amadeo Gabino. Emilio Gañán. Tomás García Asensio. Julián Gil. José Luis Gómez Perales. Gregorio González. Albano Hernández. José Maria Iglesias. Felipe Iguiñiz. José María de Labra. Guillermo Lledó. Antonio Lorenzo. Luis Lugan. Óscar Martín. Joaquín Michavila. Antoni Miró. Roberto Mollá. Luis Moragón. Pedro Muiño. María Dolores Mulá. Pablo Palazuelo. Rinaldo Paluzzi. Guillermo Pérez Villalta. Jordi Pericot. Águeda de la Pisa. Massimo Pisani. Cristóbal Povedano. Jaume Rocamora. Vicente Rodes. Antonio Rojas. Gerardo Rueda. Iñaqui Ruiz de Eguino. Eduardo Sanz. Koldo Sebastián. Eusebio Sempere. Ramón Urbán. Salvador Victoria. Joan Vila Casas. José María Yturralde.


Aquesta exposició aplega un panorama ampli de pintors i obres amb un caràcter netament geomètric o constructiu realitzades durant sis dècades. Al mateix temps ofereix una petita visió d’autors que no han dubtat a recórrer a certes regles euclidianes en alguna de les etapes de la seua trajectòria pictòrica.

L’art geomètric va ser promogut en els anys vint pel pintor uruguaià Joaquín Torres García. Emmarcat dins de la tendència constructivista, es va establir durant cert temps a Espanya i va tenir una important presència en el panorama artístic europeu d’entreguerres.

Podríem dir que des d’un principi, els pintors integrats en aquesta mena d’abstracció volien demostrar al món que no calia que en les seues obres pictòriques hi haguera una referència a cap objecte, paisatge o persona, és a dir, un art fora de tota figuració. Així, valent-se només de línies i colors expressaven les seues idees, i mostraven als altres el que ells creien que es necessitava: síntesi i equilibri, elements que contribuirien a millorar la societat, ajudant l’individu a superar-se dins d’aquest món, integrant-lo de ple en la societat que li envoltava.

En 60 Anys de Geometria s’han pogut reunir gran part dels creadors plàstics que ha donat la història de la pintura geomètrica a Espanya, en un període ampli que abasta des dels anys cinquanta fins als nostres dies. Seria complicat enumerar els cinquanta-vuit autors que participen en la mostra, però val la pena remarcar la presencia de l’artista alacantí Eusebi Sempere, del qual enguany es commemora el trentè aniversari de la seua mort.

Confiem que tots els visitants puguen gaudir d’aquesta exposició, i que tant els amants de la pintura geomètrica com aquells que l’han considerada una tendència repetitiva i freda dins de la plàstica contemporània puguen apreciar l’evolució que durant més de mig segle ha tingut amb les seues propostes i matisos diferents.

Tornar