// 05.12.2017 - 22.04.2018 / Sala EXTERIOR MUA

JANO

Frutos María


Frutos María és un consolidat artista d’Alacant que va nàixer a Burgos en 1959. Va fer la primera exposició en 2008 i, des de llavors, ha realitzat nombroses mostres, individuals i col·lectives. Treballa tant l’escultura com la pintura, per a la qual cosa utilitza materials molt diversos com la fusta, el ferro, la pedra o el formigó armat.

Precisament aquests materials constitueixen un element fonamental del seu estil artístic, molt instintiu, amb una creativitat que li ix molt de dins, perquè , a partir de l’ús que en fa, pensa i posa en pràctica un assumpte artístic determinat que el porta a materialitzar les seues idees personals i existencials. En general, la forma artística que elegeix la troba en altres artistes, que imita amb naturalitat i sabent que la seua personalitat consisteix sobretot en els problemes constructius que li genera una forma concreta i en com els resoldrà, és a dir, de quina manera i quins passos precisos ha de seguir per a acabar les obres, que sempre són el resultat d’un procés general que va de la matèria a l’esperit.

L’exposició d’escultures de Frutos María que produeix el Museu de la Universitat d’Alacant i que presenta davant del mateix museu, a l’aire lliure, està emparada en el déu grecollatí Jano, divinitat ambivalent com no n’hi ha d’altra, en la mesura en què remet tant als principis com als finals, als orígens i a les destinacions, a la vida i a la mort, a les portes i als camins, al cel i a la terra… Són els dos pols sobre els quals se centra el significat d’aquesta exposició, si bé estan amanits per un component emocional de primer ordre. Frutos sembla voler indicar-nos que totes les portes que creuem, que tots els camins que emprenem i que tots els espais que construïm -siga en la naturalesa o en l’arquitectura-, indefectiblement ens condueixen cap a l’emoció compartida. Com si sols mai arribàrem a cap destinació, com si per a resultar airosos en les nostres empreses necessitàrem estar acompanyats, o l’abraçada dels altres.

L’exposició que han comissariat Aramis López Juan i Juan A. Roche Cárcel, professor de Sociologia d’aquesta Universitat, està estructurada en una sèrie de parts -portes (inicis), camins (procés emocional), espais (reflexió), arquitectures (construcció) i emocions (final)- que segueixen coherentment l’ideari traçat per l’artista component un argument narratiu. A més, han situat aquest itinerari escultòric a l’aire lliure, en una plataforma rectangular que es troba davant de la pàtina d’aigua que, al seu torn, està davant de l’edifici del MUA i que dóna peu a la seua entrada, interactuant amb els elements paisatgístics -naturals i arquitectònics- que allí es troben. D’aquesta manera, l’escultura i el paisatge s’imbriquen mútuament incrementant-ne els significats, el sentit que adquireixen per als espectadors.

Tornar