// 30.09.2022 - 15.01.2023 / Sala CUB2

REVERS.A / REVERS.Ø / REVERS.E (2016-2022)

ALISSIA (María Penalva-Leal)


Comissari: Antoni Miró

No hi ha anvers sense revers
Revers: costat d’una cosa oposada
a la part frontal o útil;
el costat que normalment no es veu
Vomitar


En l’exposició REVERS.A / REVERS.Ø / REVERS.E . (2016-2022) d’Alissia trobem una relectura crítica de L’odissea d’Homer amb perspectiva de gènere. Aquesta revisió es fa des del punt de vista de «les monstres» o arquetips malvats sexuats en femení que apareixen com a protagonistes en L’odissea. S’aborda des dels seus cossos i territoris amb una mirada feminista i postcolonial, és a dir, contextualizant el lloc del personatge i estudiant el revers de les sirenes, Escil·la i Caribdis, Circe o Calipso, entre altres, a través d’una transversalitat entre disciplines (art, gènere i literatura).

A través dels anys, Alissia ha investigat aquests malvats arquetips femenins per a buscar-ne el revers, «allò que normalment no es veu» o no se sap d’aquestes pèrfides protagonistes. Ja que molts mites femenins han perdut el seu vertader significat, i només coneixem el que està influït per l’heteropatriarcat i els prejudicis morals posteriors.

Des de la traducció directa de L’odissea d’Homer, l’exposició REVERS.A / REVERS.Ø / REVERS.E . (2016-2022) deriva en un projecte d’investigació teoricopràctic que pretén oferir una lectura crítica i amb perspectiva de gènere dels mites femenins que interrompen el viatge d’Ulisses/Odisseu i li impedeixen arribar a Ítaca, una vegada i una altra.

Concloent, totes aquestes dones, bruixes, fetilleres i deesses continuen presents en l’imaginari occidental de manera pejorativa, ja que el seu únic objectiu és el sotmetiment de l’home mitjançant el sexe o la mort. I amb aquesta exposició, l’artista les porta a avui dia, les actualitza i ens demostra que, a vegades, aquest costat que està ocult, és el més important.

I ens «vomita» tot aquest coneixement a través de la seua obra, en la qual treballa des de la disciplina del dibuix, els feminatges, l’escultura, els collages surrealistes, la literatura o les instal·lacions artístiques, convidant-nos a navegar amb ella per a conèixer aquestes monstres amb un itinerari contemporani, feminista i queer. I que, no obstant això, és el mateix que havia escrit Homer.

Finalment, Alissia ens suggereix, a través de les seues creacions, que hauríem de discutir intel·lectualment tota aquesta herència heteropatriarcal des de la narració literària, poètica i artística, perquè està esbiaixada per un sexisme heretat, per a així poder veure aquests subjectes femenins (sirenes, bruixes, parques, meduses…, etc.) convertits en subjectes contraris al que representen, en el seu revers. En REVERSES.

...

Alissia es defineix com a creadora i perpetradora de mons paral·lels i desballestats mitjançant la paraula i/o la imatge en diferents suports, amb una actitud activista i de perspectiva de gènere en tota la seua obra. Alissia com a investigadora científica és María Penalva-Leal.

Professionalment, treballa dins de l’àmbit de la investigació sobre Art, Gènere i Docència Superior en el Departament d’Escultura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València.
Contacte: mpenlea@doctor.upv.es

Exposicions individuals:
2021. Dones Inconsumibles, sala d’armes del Palau Comtal de Cocentaina. / 2020. Instal·lació Circe, La Puta Ama a la sala La Capella, edifici Convalescència de la Rectoria de la Universitat de Múrcia. Comissariada per Isabel Tejeda, doctora en Art de la Universitat de Múrcia. / 2019-2020. Del novembre al gener. Instal·lació Audiovisual #furiasybenefactoras en sala El Cub del MUA (Museu de la Universitat d’Alacant). Comissariada per María José Rodríguez Jaume i presentada pel rector de la Universitat d’Alacant Manuel Palomar Sanz/ 2010 Bruixes i Fúries (Brujas y Furias). Sala d’exposicions del Casal Ovidi Montllor, Alcoi. Càtedra d’Art Contemporani Toni Miró de la Universitat d’Alacant./ 2019, #Fúries i benefactores. Sala Pablo Lau de la Casa Cultural de Sant Joan d’Alacant. Comissariada per María Marco Such, doctora en Art per la Universitat de València. / 2019. Vagina Desdentata. Sala Juana Francés de la Seu Universitària Ciutat d’Alacant. Universitat d’Alacant.

Premis:
2021 Beca Investigadors Emergents. XVI Congrés Internacional de l’Art en la Societat, Universitat d’Austràlia Occidental, Austràlia / 2021. Març. Premi Anitz Sariak per TFM “Bruixes Primigènies”/ 2020. Exposició Col·lectiva La Cultura és Femenina 2020 de Gran Canària, organitzada per El Laboratorio del Tanque amb la instal·lació artística Circe, La Puta Mestressa. / 2019. Convocatòria de Projectes Expositius per al 2020 promoguda per la Universitat de Múrcia, amb la Instal·lació: Circe, la Puta Mestressa /2019. Novembre a desembre 2019. Seleccionada per la Universitat d’Alacant per a representar-la amb el lema “Tot l’any, tot el temps, totes som víctimes” / 2019. Setembre. Subvenció (ACIF/059) per la Generalitat Valenciana i la Unió Europea.

Acadèmic:
2019. Màster universitari en Estudis Culturals i Arts Visuals, perspectives feministes i queer. UMH. 2018. Máster universitari en Formació de Professorat en Ensenyaments Plàstics i Visuals. UMH.

Tornar