s MUA, Museu de la Universitat d'Alacant

// 10.06.2016 - 24.07.2016 / Sala SEMPERE

TIERRA INUNDADA

Mº Dolores Mulá


Allò que l’espectador pot trobar en aquesta exposició són quatre seccions dedicades al tema de l’aigua.

La primera, titulada Aigua desbordada, presenta quatre fotografies i un vídeo. Les fotografies han sigut preses en diferents viatges de l’artista en punts molt distants del planeta. Dues són de Galícia i dues de la Patagònia. Es tracta, en primer lloc, d’inundacions i, per tant, encara que la cosa no resulta evident, també de la presència de l’aigua sobre la terra. “Terra inundada” és per això el títol general d’aquesta exposició. També el vídeo al·ludeix a alguna cosa semblant (aigua desbordada).

La segona, titulada Aigua detinguda, conté fotos d’Islàndia, de Sitges i de Galícia, en les quals apareixen bassals, tolles, aigües estancades en llacunes i en cràters de volcans. Només en les imatges del cràter apareixen dues figures humanes que ens en donen les dimensions reals.

La tercera secció, titulada Aigua trencada, conté quatre imatges d’una cataracta a Islàndia. Sembla bastant espectacular i de dimensions descomunals, però, com que no hi ha un referent d’escala, no podem apreciar-ne la magnitud.

La quarta i última secció, titulada El misteri de l’origen, presenta quatre fotografies amb l’aparença de ser del naixement d’un riu a Galícia, una altra més d’una teranyina amb cataracta al fons, a la Patagònia i, finalment, un altre vídeo amb un paisatge, al costat d’un riu, recorrent un camí, entre roures i xops.

Sembla clar que el tema general de l’exposició és l’aigua. O més aviat, els “paisatges de l’aigua” i, d’una manera més precisa, l’aigua sobre la terra, ja que no veiem ací ni paisatges marins, ni fars, ni platges ni penya-segats.

María Dolores Mulá s’acosta a la fascinació de l’aigua com a fotògrafa. I és curiós, perquè el mitjà d’expressió de la fotografia és la llum, però quan contemplem l’aigua, allò que ens sedueix és precisament el joc amb la llum. L’aigua brilla, reflecteix i reverbera amb la llum. L’aigua és de vegades un espill i de vegades –com en Homer– un fosc i negre abisme. Però com que ací es tracta d’una aigua entollada sobre la terra, tancada, retinguda, trencada o desbordada, ens trobem aleshores amb el tercer element de la terra. Ja ho hem dit, “Terra inundada” és el títol d’aquesta exposició. Aleshores llum, terra i aigua. I tot i que encara no ens hi hàgem fixat, la mera simetria ens obliga a adonar-nos que en aquests paisatges aquàtics també està present i representat l’aire. Els quatre elements dels grecs (foc, terra, aigua i aire) ens apareixen aleshores quan tractem d’acostar-nos a la contemplació de tan sols un d’aquests.

Miguel Cereceda

Tornar