s MUA, Museu de la Universitat d'Alacant

// 10.09.2009 - 31.10.2009 / Sala ALTAMIRA

El Mekong

Tomás Martinez y Gabriel Díaz


Situada a l’est de la península d’Indoxina, la República Popular del Vietnam limita al nord amb la República Popular de la Xina, al sud amb Cambodja, el golf de Tailàndia i el mar de la Xina Meridional, a l’est amb Laos i a l’oest amb el mar de la Xina Meridional.

El Vietnam és un país increïble i variat: a la tradició que en la seua cultura han deixat els 2.700 anys durant els quals van governar les seues dinasties amb un acusat pes de l’Imperi xinès, s’ha unit la marcada influència de la colonització francesa que va començar a mitjan segle XIX. Com a mostra, el fet que siga l’única cultura asiàtica l’idioma de la qual es troba representat en l’escriptura per caràcters occidentals amb un sistema d’accentuació propi –inventada per un francès–, amb la finalitat d’adaptar el nostre alfabet als sons especials que té la fonètica d’aquella llengua. A aquestes influències culturals amb origen en la seua història cal afegir la diversitat que li confereix la seua geografia, els seus més de tres mil quilòmetres de costa i les notables diferències paisatgístiques entre el nord, amb muntanyes de fins a tres mil metres d’altitud i arrossars en terrasses, i el sud format pels marenys i les terres baixes del delta.

Durant la Segona Guerra Mundial va ser ocupat pel Japó, que es va mantenir al país respectant l’autoritat del govern de Vichy, al qual considerava aliat dels alemanys. Al final de la contesa, i en intentar els japonesos imposar-se als francesos per sospitar que donaven suport a la invasió aliada d’Europa, va esclatar la revolució de Ho Chi Minh, que va proclamar la República Popular del Vietnam.

Després de perdre els francesos la guerra d’Indoxina, que havien iniciat per intentar recuperar el control del país, aquest, arran dels acords de Ginebra, va quedar dividit en dos: el nord, amb marcada influència de la Xina i les repúbliques socialistes soviètiques, i el sud, amb el suport dels Estats Units d’Amèrica.

Les imatges que ací es mostren han estat preses al sud, més concretament a la zona del delta que es forma en la desembocadura del riu Mekong –que traduït significa alguna cosa així com “drac dels nou caps” (pels nou braços en què es divideix)–, i que aboca les seues aigües al mar de la Xina Meridional.

El nostre recorregut per diverses poblacions d’aquesta zona, entre les quals es troben Ciutat Ho Chi Minh (antiga Saigon), Chau Doc, Ha Tien, Rach Gia i Ca Tho, ens va descobrir una població que en molts aspectes era exactament igual que la dels països limítrofs, però que tenia una clara diferència en el tracte: eren hospitalaris i acollidors, somreien sovint i no exterioritzaven dolor, odi o rancor pel sofriment que els havia tocat suportar en les últimes guerres.

Quan ens plantejàrem el reportatge vàrem considerar que no ens interessava fer una fotografia de postguerra, ni mostrar les mutilacions, els famosos túnels de Cu Chi o els horrors que s’hi guarden. Teníem curiositat per saber com era aquesta gent, mostrar el seu aspecte quotidià, el seu dia a dia, perquè el visitant creu que es trobarà persones marcades pels esdeveniments històrics de què tots hem sentit parlar i quan arriba al país i se submergeix en l’ambient de les seues poblacions s’adona que no hi ha res més apartat de la realitat que aquesta idea preconcebuda.

Amb aquestes fotografies intentem mostrar una petita però significativa part dels habitants d’aquest Vietnam amable d’avui, del segle XXI. Moltes d’aquestes les hem fetes arribant a racons que no solen veure la majoria dels turistes que el visiten. Sorprenen la bondat i l’educació d’aquesta gent que en la seua majoria només parla alguna de les llengües locals, però que intenten amb posats i gestos ajudar el foraster i fer-li l’estada més fàcil i suportable.

Tornar

// PUBLICACIONS