// 25.09.2020 - 15.11.2020 / Sala EL CUB

TEMPS D’ART 2020. CÀTEDRA ANTONI MIRÓ D’ART CONTEMPORANI UNIVERSITAT D’ALACANT

PEP CANTÓ, JAUME CREMADES, ANDREU ALCARAZ VALLS


La Càtedra Antoni Miró d'Art Contemporani es va crear l'any 2015 amb l'objectiu de promoure i contribuir al coneixement i a la difusió de l'art contemporani, especialment valencià, gràcies a la col·laboració entre la Universitat d'Alacant, l'artista Antoni Miró, l'Ajuntament d'Otos i l'Ajuntament d'Alcoi. La Càtedra va nàixer amb la voluntat de ser un nucli de reflexió, debat, recerca i divulgació en el camp de l'art plàstic contemporani, com també de les relacions amb el pensament i amb la resta de manifestacions artístiques: literatura, música o cinema, entre d’altres.

La Universitat d’Alacant, a través de la Càtedra Antoni Miró d'Art Contemporani, i en col·laboració amb la Fundació Banc Sabadell, convoca cada any vuit beques per a la recerca i la producció d'exposicions. Tres de les ajudes s'han destinat a la producció d'exposicions en concepte de materials i publicació del catàleg; altres tres per a la recerca teòrica, crítica o històrica de l'art contemporani, i dos més per a investigar sobre les diferents activitats desenvolupades per Antoni Miró.

El Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) exposa en la sala El Cub les propostes plàstiques de Pep Cantó, Jaume Cremades i Andreu Alcaraz Valls, seleccionades per a les ajudes de producció d'exposicions que ofereix la càtedra.


Pep Cantó. Pintures de l’ànima, pintures de vida

Aquella ventosa i freda vesprada nit de novembre, a l’estudi, amb aquell quadre esperant l’arribada del seu torn, i amb una copa de vi blanc fresc al davant, algú em va dir, amb veu reposada, unes sabies paraules: tu pinta i fes una bona exposició. I aquestes paraules han estat present durant els darrers nou mesos. Un plantejament ambiciós, amb la idea de fer un recorregut per la història de l’art, amb quadres que fan referència a les diferents tendències pictòriques que sempre han marcat la meua educació. I davant el corrent general que domina i dirigeix el món, on tot és digital, vaig decidir “tirar d’ofici”, fer d’artesà i crear les meues obres, a la manera antiga.

Quadres que han viscut els envits de la vida, personalment i socialment. Quadres que són una crida a la lluita pels drets socials, ara i fa 80 anys, quadres que denuncien injustícies socials, quadres que advoquen per la lluita de gènere, quadres que denuncien l’homofòbia, quadres que mostren les horroroses conseqüències que les onades migratòries produeixen en milers de persones que es juguen la vida a la recerca d’un món millor. Quadres que són un homenatge i un recordatori a tota aquesta gent que al llarg de la història recent ha lluitat, i en alguns casos encara continua fent-ho, pels drets socials, pel manteniment de la nostra cultura, contra la tirania del feixisme, per la conservació del nostre entorn natural des del punt de vista local.

I com no, quadres que eixien d’aquest confinament, quasi de pel·lícula de ciència-ficció, que ningú acabava de creure’s i que va sacsejar la nostra vida i la societat sencera. I sempre com a protagonistes la dona i la seua eterna lluita, hui en dia encara incompresa i menyspreada, i les aus, símbol de llibertat.

Jaume Cremades. Étymon

Étymon dóna nom a aquesta exposició. Paraula que prové del grec antic i que es refereix a la cerca de la realitat, veritat o essència de les coses a través de l'origen d'aquestes.

A través de l'art ens remuntem a l'origen intuïtiu d'allò que som, establim noves associacions que canvien i amplien la nostra percepció de les coses i la nostra relació i connexió amb aquestes.

Mitjançant la línia cree estructures obertes que remeten a les lleis de la natura, especialment les relatives a les estructures vegetals i a l'origen de les formes orgàniques. La síntesi i la juxtaposició contínua de la línia com a principal element de creació, i la descontextualització de la connotació descriptiva mitjançant l'ús reiteratiu d'aquesta, reivindica la pròpia identitat com un element autodidacta, lliure de prejudicis i estereotips. Sorgeix com una metàfora que simbolitza i evidencia la connexió entre totes les coses.

L’obra pretén plasmar una bellesa estranya, que viu en simbiosi amb el desordre. Detalls que enalteixen una ansietat latent a través d'un entramat de línies que remet a la bellesa oculta darrere de les estructures vegetals i formes orgàniques pròpies de la natura. Es crea així un cosmos en què caos, dolor i bellesa conflueixen en un delicat equilibri en el qual es qüestiona el sentit existencial i la fragilitat i la fugacitat d’allò que és eteri.

Andreu Alcaraz Valls. Memorial

Memorial és un viatge al passat, un exercici de recuperació de records. La infància és considerada com l'etapa més feliç i innocent de les nostres vides i, no obstant això, els fets esdevinguts durant eixe període es desdibuixen en la memòria amb el pas del temps.

Aquesta col·lecció pretén, a través de fragments adquirits de cintes VHS gravats i emmagatzemats per diferents famílies valencianes, realitzar un joc de reminiscències en què l'espectador podrà sentir-se identificat, aprofundir dins de les petites narracions representades i rememorar així aquells instants tan especials.

La por de l'oblit impulsa el nostre desig de capturar els moments més importants de les nostres etapes vitals, i gràcies a aquesta caça d'imatges que desenvolupem des del passat, ara tenim testimoniatges d’allò esdevingut. Memorial vol eliminar eixa por i evidenciar la nostra capacitat de recordar.

Tornar