// 18.09.2020 - 18.10.2020 / Sala SEMPERE

PLUS VI RESIDÈNCIES DE CREACIÓ I INVESTIGACIÓ ARTÍSTICA

MAGDA ARQUES CASTELLÓ, FLUENZ (SERGI HERNÁNDEZ / CARLOS IZQUIERDO), MIQUEL PONCE DÍAZ, PAOLA RUIZ MOLTÓ, SOSA


El MUA, fidel al seu compromís amb la creació artística actual, mostra el resultat dels projectes seleccionats en aquesta 6a edició de la convocatòria PLUS, que té com a propòsit donar suport, promocionar i difondre la creació i la investigació artística, i les acosta a la ciutadania. En aquesta convocatòria pública s’han triat 5 projectes, presentats per quatre artistes i un col·lectiu creatiu. Projectes artístics de pintura, escultura, fotografia, vídeo, instal·lació… que han desenvolupat els residents en les dependències del MUA entre el 7 i el 18 de setembre. Un any més, el MUA es converteix en un espai formatiu que propicia la creació i la investigació multidisciplinària més recent.

Magda Arques Castelló presenta el proyecto Els nostres cossos, una instal·lació trasmedia que aborda el tema de la corporietat i dels nostres «jo» diversos, mediatitzats i vulnerables, al mateix temps que planteja la importància de les relacions en el nostres contextos quotidians. A través del modelat i l’ensamblatge dels cossos, expressats com fragments i reproduccions humanes interconnectades per filament industrial, creem unions evidents; metàfores d’una disrupció i canvi constant

Fluenz (Sergi Hernández / Carlos Izquierdo) planteja una peça d'art audiovisual en la qual les tecnologies visual i sonora permeten representar la pluralitat humana. El subjecte no és estàtic, sinó que existeix d'una manera diversa en cadascuna de les seues expressions. Existeixen alhora repetició i diferència: és el mateix subjecte el que se situa en cada pla de la realitat, però es mostra d'una forma subtilment diferent. Fluenz vol reflectir aqueixa desincronia perceptiva.

Miquel Ponce Díaz crea un conjunt de peces que s’articula a partir d’aquells components que envolten la pintura, com són els seus elements constructius i els seus materials derivats del procés, sempre partint de la idea de residu i deixalla com a eix vertebrador. Les obres parteixen d’aquells materials que arriben d’una acció passada o d’un esdeveniment que ja no hi és. La pintura es converteix en objecte físic. Cobra importància la matèria que ho compon i deixa enrere la idea d'imatge pintada.

Paola Ruiz Moltó treballa en un projecte que estableix connexions entre art, ciència i ecologia. La seua instal·lació escultòrica sonora té com a objectiu «escoltar el llenguatge de les algues» per mitjà de la construcció d’un laboratori fictici que reprodueix fenòmens imperceptibles de la naturalesa, la interpretació gràfica dels quals transformem en biosó, mitjançant el «soroll» i «no-so» com a medi performatiu.

Sosa (Mª José Carrilero Cuenca) signa una sèrie d'obres que se centren en el diàleg i la investigació que manté des de fa anys amb el paisatge. La memòria i l'arrelament solen estar-hi molt presents. L'artista viu lluny de la seua família; ells estan en La Roda, un poble de les planures d'Albacete on bufa sempre el vent sec; Ella, des de fa anys viu a Altea, un poble de la Marina Baixa en el qual la humitat fa estralls. En la seua obra plasma l'arrelament a aquest paisatge d'aigua que no és el seu.

Tornar