La Sala Naia del Museu de la Universitat d'Alacant acull una mostra sobre l'artista Daniel Escolano (Alicante, 1954-2022). Aquesta exposició proposa un recorregut cronològic per l’univers particular d'aquest artista, a través de dibuixos i pintures que evolucionen des del surrealisme i el realisme màgic dels inicis, fins a la depuració de línies i l'abstracció de l'última dècada.
Daniel Escolano beu de múltiples influències que ell recrea d'una manera singular. Entre les seues herències trobem a Dalí -al que va conèixer personalment-, el seu mestre Pedro Picó i el surrealisme. A aquesta se li sumen altres influxos procedents d'universos tan diferenciats com la mitologia grecollatina, la religió cristiana, la filosofia budista zen o el món del còmic i del màniga, a més de la psicoanàlisi freudiana i les observacions empíriques de la natura.
Les trajectòries vital i artística de Daniel Escolano estan íntimament relacionades entre si, i no s'entén la una sense l'altra. : “ Als quinze anys -explica l'artista- pinte un quadre de gran format titulat Pares de l'Univers. Més endavant, sóc titulat professor de dibuix per l'Escola Superior de Belles arts de Sant Jordi (Barcelona).
Des de sempre, allò que no tenia m'ho donava el meu món interior-imaginatiu. El seu missatge clar, encara que intimista per als no iniciats, ha sigut admirat per grans intel•lectuals com Antonio El Balarín i galeristes com Juana Mordó i Miguel Gaspar.
La meua obra és una galàxia creativa, cúmul de cultures passades i futures. El present l’aporten vostès. He fet il•lustracions, joies, poesia, cossos pintats, decoración… els projectes són interminables. La meua paciència és eterna i els meus dies són de 48 hores. No cessaré en l’obstinació que, a través del meu amor infinit, formen part de la seua realitat”.