// 16.12.2011 - 12.02.2012 / Sala NAIAS

El subjecte entregat a la metonímia infinita

Juan F. Navarro


Aquesta exposició es vertebra amb una peça videogràfica homònima, que reflexiona sobre alguns aspectes de la teoria del subjecte de Jacques Lacan. La peça i, conseqüentment, l’exposició s’aproximen a qüestions com el reconeixement i la dissolució de la identitat, l’oposició al dogma cartesià i l’aïllament del desig pur. L’exposició està integrada per fotografies en blanc i negre, peces videogràfiques, objectes trobats i una escultura-instal•lació. Cada peça es connecta amb les altres, les completa i en modifica el significat. La contaminació i la disseminació s’utilitzen com a mitjà per a crear sentit.

Lacan estableix que la metonímia és un dels dos processos psíquics que empra l’inconscient per a manifestar-se. En un sentit clàssic, la metonímia significa la presència del fragment que assumeix la representació del tot, la connexió de la part amb el tot. Aquest principi confereix estructura a l’exposició. Per a Lacan, la primera identificació davant de l’espill és clau per a la formació del jo, és la primera d’una sèrie d’identificacions que aniran configurant el jo de l’ésser humà. Així, l’obra que compon l’exposició recorre als jocs d’espills, per a referir-se a l’assimilació de la identitat del subjecte i a la diferenciació que Lacan estableix entre el subjecte que pensa i el subjecte que és, amb relació a la coneguda frase de Descartes en el Discours de la méthode “Cogito ergo sum” (Pense, per tant, existisc).

Tornar