El Festival Internacional de Fotografia - PHOTOALICANTE celebra la seua desena edició en el MUA amb les exposicions “Senescence” i “The Dark of lightness”, dels fotògrafs J. Tomás López i Jeff Larson.
J. Tomás López és catedràtic i exdirector del Departament d’Art i Història d’Art en la Universitat de Miami. López ha participat en més de quatre-centes exposicions col·lectives i quaranta d’individuals.
En aquesta ocasió presenta l’exposició «Senescence» (‘senescència’), un terme que descriu com les cèl·lules i els teixits naturals es deterioren. López busca aquest procés en les flors marcides, i, n’extrau tota la bellesa per a centrar-se en la composició, l’estructura i la textura de la paleta de colors. Les imatges funcionen com a memento mori que ens recorda la pròpia mortalitat.
La inspiració per a aquest projecte ve de dos fotògrafs. D’una banda, les cianotípies d’Anna Atkins, que, col·locant la flor sobre paper sensibilitzat, pressionant-la davall d’una fulla de vidre i exposant-la al sol, va crear una forma aplanada però molt precisa de la flor o la planta; un procés fotogràfic que capturava sense interpretació una planta moribunda. I, d’altra banda, el treball acolorit i tridimensional del fotògraf Irving Penn, recollit en el llibre Flowers de 1980.
Jeff Larson és un fotògraf, artista i docent que viu i treballa al sud de Florida. Actualment ensenya com a professor titular a la Universitat de Miami. El seu treball explora la idea d’objectes quotidians com a fonts d’art.
«The darkness of light» parla de la llum com a símbol de vida i de florida, i de la foscor associada al caos i a la mort, i de com totes dues poden existir en harmonia. Dos conceptes que Larson utilitza en les seues fotografies i que serveixen com a reacció a les polítiques d’aïllament dels últims anys per la pandèmia del coronavirus.
A partir de l’observació de situacions d’il·luminació d’alt contrast dins dels seus propis espais personals, captura moments de llum dins d’aquestes àrees per a alliberar la seua ment dels confins de la quarantena i de l’aclaparadora sensació de temor a estar aïllat dels altres. Jugant amb la composició en les seues imatges, aconsegueix portar alguna cosa semblant a la normalitat del seu ésser.