Aves migratorias

Rahma Mohamed Bachir Sidahmed y Mohamed Sleiman Labat. Estudiant de Màster de Innovació Social i Dinámiques de cambi.

Les aus migratòries no són una metàfora de la nostra destinació compartida, són la nostra història futura que es juga davant de nosaltres. Ens recorden apreciar la vida, ballar al seu ritme i celebrar la vida sense importar geografies i nacionalitats. Per a aquesta convocatòria presentem les aus migratòries ateses les diferents pràctiques de migració que duen a terme. Aquestes es mouen a través de diferents contextos geogràfics, com són el clima, les comunitats, els boscos, les ciutats, els deserts i els mars, entre d’altres. Segons una investigació d’Oikos Journal de la Societat Ecològica Nòrdica, més de 2 mil milions d’aus migren d'Europa a l’Àfrica dues vegades a l'any en una de les representacions de vida més fascinants que connecten els dos continents. A mesura que els ocells migren, realitzen diferents actuacions tant ecològiques com artístiques. Arrepleguen menjar en diferents llocs i, sobretot, fan del cel i de la terra llars temporals. Els seus viatges migratoris no es limiten a moure’s del punt A al punt B, sinó que realitzen balls arremolinats que converteixen el cel en una pista de ball. Volen i aterren en constants rituals nòmades que històricament van inspirar moltes comunitats humanes a moure’s com a nòmades.

Els ocells segueixen diferents rutes nòmades, a vegades des del nord d'Europa viatjant fins a l’Àfrica Central, i viceversa. Cada any volen a destinacions marcades per cicles i patrons climàtics i ecològics importants per a les seues vides.

En general, migren per moltes raons, per a alimentar-se, niar i formar una llar, però la cerca de llocs amb temperatures més càlides i adequades per a la reproducció és primordial. Escapen dels durs hiverns del nord i busquen més calor al sud.

A mesura que augmenten les temperatures en l'hemisferi nord, per exemple, els ocells senten una calor no assaonada, la qual cosa els crea la falsa impressió de l'arribada de l'estiu i un gran nombre decideix no migrar. Això crea una interrupció en els seus cicles de vida i salut. També afecta moltes altres pràctiques ecològiques que les aus realitzen en els diferents ecosistemes que visiten i que es troben, com ara cucs, insectes, llavors i cicles de vida de les plantes. El retard en la migració dels ocells també afecta aspectes de la vida d'algunes comunitats humanes, com els nòmades del desert.

Durant segles, els espectacles migratoris dels ocells han format part del coneixement tradicional dels nòmades del desert. L'arribada d'ocells migradors indica canvis estacionals i informa sobre els nivells de calor. Quan aquestes aus migratòries creuen el desert, ho fan de nit per tal d’evitar l'exposició a la calor durant el dia, i aquest coneixement és molt important per a sobreviure en l'entorn hostil.

Pel que fa als humans, i en específic a les persones nòmades, podem observar un clar aprenentatge dels ocells migradors, els quals aporten el saber sobre el canvi d'estacions en el desert. El canvi climàtic ha afectat els cicles de viatge dels ocells migradors i, en conseqüència, la vida dels nòmades en el desert del Sàhara. Avui dia, es poden veure menys ocells migradors any rere any, és inusual i no és natural.

En les fotografies 1, 2, 3, 4 i 5 podem veure escenes d'aus migratòries en el desert del Sàhara, i en les fotografies 6, 7, 8, 9 i 10 s'aprecien els ocells en el cel espanyol connectant els dos costats del Mediterrani.