Mosaic romà
l’Alcúdia (segle III d.n.e)

Hem triat aquesta peça per a parlar del museu tecnològic perquè els nous mitjans digitals ofereixen unes possibilitats formidables per a connectar el passat amb el futur.

Aquest mosaic pertanyia a una vil·la situada a la zona del camp d’Elx, fora del perímetre emmurallat de la ciutat d’Ilici. Devia pertànyer a unes termes, d’ací la seua iconografia relacionada amb elements aquàtics i marins com ara peixos, fonts, ones i un hipocamp. Els hipocamps eren cavalls de mar mitològics que solien estar vinculats al seguici de Neptú, déu romà de les aigües i els mars. El seu carro era tirat per aquestes criatures, meitat cavall meitat ésser marí. Descàrrega la il·lustració per a acolorir

Arquitectura del MUA (1999)
Alfredo Payá Benedito

L’edifici del MUA, obra de l’arquitecte alacantí Alfredo Payá i premiat en diverses convocatòries arquitectòniques, és a l’extrem oriental del campus de la UA, encaixat entre l’autovia A-7, la rotonda d’accés a la universitat i dos aparcaments a esquerra i dreta del museu. Malgrat l’entorn agressiu de la ubicació, el disseny d’Alfredo Payá busca d’esmorteir la contaminació atmosfèrica, acústica i visual mitjançant la utilització de l’aigua, la fusta i pantalles vegetals, que potencien la connexió amb els elements naturals que circumden el museu (arbratge, gespa, cel, jardí de cactus…).

En la il·lustració de María Gaitán, el MUA apareix agombolat per elements d’una gran diversitat vegetal i animal. Una aposta per la cura del medi ambient i la cultura com a vehicles per a aconseguir una vida més plena, respectuosa i sostenible. Descàrrega la il·lustració per a acolorir

Pop Born (2020)
instal·lació, Aurora Domínguez

Per a parlar de l’aposta per un museu igualitari i divers, la il·lustradora María Gaitán s’ha inspirat en la instal·lació Pop Born, creada per l’artista Aurora Domínguez per a la Convocatòria Biennal d’Arts Visuals PLURIIDENTITATS.

La componen setze fotografies de grans de panís esclatats i un habitacle per a fer-se selfies. L’artista, a través de la metàfora, identifica els grans de panís amb les persones. Tots som iguals, però, quan «fem esclatar, creixem», cadascun de nosaltres és diferent, tenim interessos diferents i identitats pròpies. És un al·legat en favor de la igualtat i el respecte a la multiplicitat de gèneres, identitats i orientacions sexuals existents i possibles. Descàrrega la il·lustració per a acolorir

Les Spectaculaires (2011)
Fotocollages digitals, María María Acha-Kutscher

Les protagonistes d’aquesta sèrie són dones amb una condició física excepcional que les feia úniques, com no tenir braços o cames, l’alçada mínima o exagerada o un rostre cobert de pèl. Les fotografies originals, sobre les quals ha treballat l’artista, són de finals del segle XIX i principis del XX, quan aquestes dones encara treballaven en circs, on s’exhibien com a rareses humanes. L’artista aconsegueix una representació d’aquesta dones plena de dignitat, elegància i naturalitat.

La il·lustració de María Gaitán reflexiona sobre la necessitat de fer els museus accessibles a totes les persones. Descàrrega la il·lustració per a acolorir

Com una nafra (1991)
Fusta tallada i corda plastificada, Ana Navarrete

L’obra està formada per dues grans peces tallades en fusta, una penjada en la paret i una altra al terra. La de la paret representa un gran cervell, la del terra una forma vegetal que s’assembla una coliflor. Les dues peces estan connectades per una soga plastificada.

Es tracta d’una creació irònica i contundent que transmet el que som i el que deixarem de ser amb el temps: individus pensants però amb data de caducitat. Com una nafra és una invitació a reflexionar sobre què hi ha a l’interior dels nostres caps.

La il·lustració que acompanya aquesta obra fa referència a la manera en què la visita a un museu ens alimenta el cervell i el converteix en una experiència en la qual els sentiments, les emocions, el goig, la recerca i el coneixement es donen la mà. Descàrrega la il·lustració per a acolorir