La Col·lecció del Museu de la Universitat d'Alacant està formada per fons procedents de la donació d'artistes i de particulars, i també per obres adquirides al llarg dels anys per la institució. Hi destaca la col·lecció d'obra gràfica d'Eusebi Sempere i els fons de fotografia arquitectònica de Julius Shulman.

Des del 2005, la Col·lecció disposa d’una sala permanent que, per qüestions d'espai i de conservació, es renova periòdicament. Les exposicions que s’hi fan atenen principalment a criteris temàtics i didàctics amb el propòsit d'acostar l'art a l'espectador de la manera més dinàmica possible.

El MUA te una gran varietat de fons, que en l'actualitat sobrepassen el miler de peces. Les línies traçades per a la seua divisió són principalment tècniques i temàtiques: pintura, obra gràfica, escultura, obra sobre paper, fotografia, vídeo i mitjans digitals.

6001
Sense títol, 1997
Vicente Rodes
Acrílic, oli

Pintura

La generositat de molts artistes –hagen exposat o no en l'antiga sala d'exposicions de la UA i en el MUA–, ha permès aplegar una col·lecció pictòrica d'una gran riquesa, tant en les tècniques i estils com en els temes abordats. Olis, acrílics, aquarel·les, collage i tècniques mixtes. Abstracció lírica, més gestual o matèrica, però també abstracció geomètrica. Figuració realista o màgica. Pintura social i compromesa, i també pintura més autobiogràfica. Paisatgisme naturalista o naturaleses abstractes filtrades per la visió personal del paisatge. Pintors de la nostra terra, o enamorats d'aquesta, i d’altres arribats de llocs més llunyans. Tots formen un mosaic polièdric que reflecteix la riquesa i llibertat de la creació plàstica contemporània.

6002
Paisatge Modern, 1993
Joan Casellas
Serigrafia

Obra gràfica

L'obra gràfica constitueix una de les seccions més destacades de la col·lecció del MUA. Es tracta d'un interessant conjunt d'obres, tant per la qualitat com per la diversitat. A la varietat de tècniques –xilografia, serigrafia, litografia o gravats a l'aiguafort o a l'aiguatinta-, s’hi suma la pluralitat de llenguatges i estils.

Dins d'aquest apartat podem trobar làmines d'artistes espanyols consagrats com Pablo Picasso, Joan Miró, Gutiérrez Solana, Agustín Ibarrola, Hernández Mompó i Amadeo Gabino, creadors alacantins com Antoni Miró, Ricardo Junio i Alfonso Sánchez Luna, i també artistes internacionals com W.Repsold, Ana Vivoda, Joe Spencer i Greg Winter.

Però sens dubte, el capítol més significatiu de la col·lecció del MUA és l'obra gràfica completa d'Eusebi Sempere, un conjunt de més de 200 làmines elaborades per l'artista alacantí més destacat del segle XX.

6003
escrúpol ...sempre portant pedretes en les sabates... , 2007
Ana Maya
Escultura

Escultura

Tot i el reduït nombre de peces que componen la secció d'escultura, possiblement és la més heterogènia de les que componen la col·lecció, a causa de les diferents temàtiques, dimensions, tècniques i materials que s'hi use, així com per la disparitat i procedència dels autors. La identitat de la dona, la memòria, l'homenatge a altres artistes o l'ecologia són alguns dels temes tractats. En alguns casos s’utilitzen materials clàssics en l'elaboració d'escultures com l'alabastre, la fusta o el bronze, i en altres, elements insòlits com branques, paper de fabricació artesanal o pell de taronja.

D’entre totes les peces caldria destacar dues obres de l'artista de Mutxamel Arcadi Blasco. Es tracta, d'una banda, de La cova, excel·lent relleu ceràmic en què, gràcies als seus excel·lents coneixements dels materials i del forn, ens ofereix una contundent creació en la qual aplica el llenguatge de l'expressionisme abstracte d'una manera personalíssima, i, d'una altra, de l’Homenatge a Tatlin políptic en què, a través de materials com la fusta, el llenç i la ceràmica fa diverses versions sobre el Monument a la III Internacional que va dissenyar l'artista constructivista rus Vladímir Tatlin.

6004
Room nº 22. 1998
Everlyn Nicodemus
Collage sobre paper

Obra sobre paper

Aquesta secció aplega fonamentalment les creacions fetes mitjançant la tècnica del collage i els dibuixos que tenen com a suport el paper. Els fons del MUA compten amb més d'una vintena de collages. Si els analitzem podem diferenciar dues maneres de treballar. D'una banda, els artistes que utilitzen el paper o el cartó per a crear composicions abstractes, i per una altra, creadors que s'apropien imatges i objectes oposats per a recontextualitzar-los i oferir-nos escenes amb un significat totalment diferent.

Quant als dibuixos, també hi podem distingir dos conjunts. D'una banda, els que tenen com a funció ser estudi o esbós d'una obra més elaborada i, per una altra els que són considerats obra acabada. Encara que dins d'aquest segon grup, a causa de la immediatesa del traç i la frescor que emanen advertim, que molts són a mitjan camí entre l'esbós i l'obra es troben.

6005
Casa Kramer, s.f.
Julius Shulman
Fotografia blanc i negre

Fotografia

Els fons fotogràfics del MUA destaquen pel caràcter multidisciplinari. D'una banda, la fotografia d'autor aborda narratives diverses que van des de les històries més intimistes a la plasmació d'espais naturals o urbanitzats. Des de la construcció de la identitat personal a l'arrelament de les tradicions que ens unifiquen com a societat. Des de les metàfores visuals a l'abstracció. D’una altra, la fotografia més arrelada en la tradició documental tracta àmbits com la fotografia arquitectònica, la subaqüàtica, el paisatgisme o el reportatge fotogràfic. Dins d'aquest vessant, cal remarcar el compromís del MUA amb el fotoperiodisme alacantí a partir de sèries que aprofundeixen en qüestions com l'exclusió social, la violència de gènere o el conflicte sahrauí.

Mereix una menció especial la presència d'una de les col·leccions més completes de fotografia arquitectònica del nord-americà Julius Shulman, considerat un dels fotògrafs més influents del seu temps. El seu treball va ser decisiu per a introduir l'arquitectura moderna als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial.

6007
Illa III, 2005
Silvia Sempere

Mitjans digitals

La incorporació de les noves tecnologies a la creació artística ha contribuït a enriquir la plàstica contemporània. El MUA té en el seu fons peces que utilitzen la tecnologia digital, ja siga en origen o per a plasmar-les. Reflexions sobre la degradació mediambiental, exercicis d'anàlisi vectorial, qüestions sobre estereotips femenins, metàfores visuals i homenatges al llegat de les dones centren els temes d'aquestes obres.

6006
Paraoffelias, 2007
Beatriz Sánchez
Video dansa, 7" 20'

Vídeo

Les peces en suport vídeo que integren la col·lecció del MUA procedeixen en gran part de dues convocatòries d'arts plàstiques produïdes pel museu universitari. "Corpòria. Representacions del cos en la contemporaneïtat", reflexionava sobre qüestions com la configuració del cos, la fragmentació del jo, la pèrdua de la identitat, els nous cànons de bellesa, el culte desmesurat al cos, la seua fragilitat, la violència, la sexualitat, la biogenètica, els nous mitjans de comunicació, la realitat virtual, etc. Per la seua banda, "Mulier, mulieris" sorgeix com una plataforma plural –oberta a homes i dones que utilitzen qualsevol mitjà expressiu– per a abordar qüestions de gènere. El qüestionament de la imatge i els rols femenins, la visibilització de les consecucions de les dones, problemàtiques socials com la desigualtat, la discriminació o la violència de gènere, la construcció d'altres identitats o la defensa d'una mirada més intimista, estan presents en algunes d'aquestes obres.