“Tiris i troians” l'exposició que Joan Castejón (Elx 1945) presenta en la Sala Sempere del Museu de la Universitat d'Alacant, prové del títol del mateix nom d'una sèrie anterior, però que ha reutilitzat per a englobar aquests nous treballs que aquí presenta de la seva última etapa. Poètica i política s'uneixen en aquests dibuixos que ens parlen de situacions que evoquen l'antiguitat clàssica, però que igualment podrien estar reflectint situacions contemporànies, doncs juga i s'ha servit de l'anacronisme.
Ètica i estètica, inseparables en el seu treball, són una extensió d'ell mateix i el camí recorregut, a partir de la seva pròpia experiència, que comprèn des de la crònica a la sàtira. Aquesta crònica, aquesta sàtira, es constitueixen com els extrems d'una trajectòria artística i alhora humana on caben altres molts testimoniatges privats del pintor.
Cadascuna de les seves fases creadores es correspon amb un cicle de la seva vida. La memòria carcerària, els homes errants, les atroços nocturnitats de la injustícia, els emblemes despietats de la memòria, les gents que sofreixen, els desplaçats, es reflecteixen i descomponen plàsticament en cadascun dels seus quadres.
Testimoni del seu temps, també està traduït en aquesta pintura un temps històric d'abruptes corrupcions. Militant de la llibertat, també es fusionen en aquesta pintura els secrets de la llibertat. Observador de la vida quotidiana, també compareix en aquesta pintura una sàtira del caos quotidià. Un personatge d'anatomia desmantellada, una línies que gesticulen, unes formes que vociferen, tenen aquí una mica de miralls deformants de la nostra immediata història. Mirant-los ens mirem d'alguna manera a nosaltres mateixos.
Una bona ocasió d'apreciar bona pintura, pintura solidària.