La mostra presenta un recorregut cronològic per l'obra d'artistes japonesos com Akira Matsumoto, Hideo Profunda, Fumiko Shinkai o Susumu Endo, entre altres, que han treballat en el gravat des dels anys setanta als noranta.
A la fi del segle passat Japó comença a aproximar-se a Occident mitjançant les vies comercials. L'art japonès, notablement influït per la cultura xinesa, havia centrat la seva tècnica en les estampes o gravats, en els quals es combinava la temàtica tradicional amb una tècnica preciosista. Les estampes japoneses van començar a exportar-se a Europa i Amèrica, però no adquiririen fama fins que els impressionistes van començar a interessar-se per elles, a causa de la seva frescor, senzillesa i gran força expressiva.
Per a la Directora del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, Elena Ruiz Sastre, “aquest desig de contacte amb Occident és el que explica la presència d'artistes japonesos, entrat ja bé el segle, en la Bienal d'Eivissa, sobretot a partir de l'especialització de la Bienal en 1972, quan es decanta per l'obra gràfica denominant-se Ibizagrafic i es constitueix en una de les Bienals de gravat més importants d'Europa”.
La col·lecció d'estampes japoneses d'aquest museu s'inicia a partir de 1972. La varietat tècnica de les estampes reflecteix la qualitat de les escoles i tallers japonesos que actualment estan efectuant gravat. La riquesa del paper emprat, les diferents teixidures i factures parlen d'un especial gust pel detall i per l'obra entesa com un conjunt de factors que es tradueixen en un llenguatge de rics matissos.