La proposta de Sylvie Bussières Objectes d'adopció és una selecció d'instal·lacions i treballs escultòrics realitzats des de l'any 2000 fins al 2003. La mostra, configurada com “una representació de llums, formes i materials”, segons assenyala l'autora, “compagina l'expressió estètica amb qüestions conceptuals sobre les aparences de la naturalesa i l'artifici”, i inclou les sèries Jardí de mòmies (2000), Els útils-inútils (2001), Els inútils de vidre (2002), Mural de fotogrames (2003) i Tòtems de teteres (2003). L'exposició romandrà en la Sala Sempere del MUA de l'11 d'abril al 30 de juny del 2003.
Basant-se en les idees de l'Art Povera (tendència artística on les obres es realitzen amb materials aparentment pobres), i en les del Ready Made, que inaugura Marcel Duchamp en 1913 amb el seu roda de bicicleta "estèticament anestesiada", Bussières elabora les seues instal·lacions a partir de materials orgànics i inorgànics i objectes trobats, atorgant-los un nou significat per mitjà de la intervenció artística. En Jardí de mòmies l'autora efectua una reflexió sobre la idea de preservació de la forma després de la mort a través de figures zoomórfiques elaborades amb escaiola i recobertes de cotó, presentades en l'interior de gàbies metàl·liques.
Per a la sèrie Els útils-inútils, Bussières qüestiona l'utilitarisme de la societat de consum per mitjà de l'alteració de culleres, forquetes, tisores i altres objectes quotidians deformats i envellits, recobrint-los amb fil de coure oxidat, acció que els conferix una nova dimensió plàstica: l'aparença de sers vius. El mateix succeïx amb la sèrie Els inútils de vidre, on el vidre fos i deformat “proposa una experiència sensual dels materials, i el concepte de reciclatge es convertix en una experiència creadora”.
En Mural de fotogrames es plasma en fotogrames les deformacions dels objectes. Esta tècnica permet resultats plàsticament sorprenents amb el vidre. “Les imatges resultants segons Bussières suggerixen el record d'eixos objectes, en un retorn a la memòria, a la història i als seus referents en la nostra quotidianitat. Perduts en el territori de l'oblit, es transformen en escultures i imatges que retroben una identitat i un lloc en la nostra pròpia experiència. El desmembrament dels objectes obliga a l'espectador a recompondre les ombres com si es tractara d'un trencaclosques”.
En Tòtems de teteres, Bussières apila teteres de diferents èpoques i estils, convertint-les en tòtems que exhalen vapor gràcies a una bomba hidràulica.
