El Museu de la Universitat d'Alacant (MUA) exposarà del 23 de gener al 29 de març de 2002 la mostra Gravetat Zero, de Daniel Canogar (Madrid, 1964), en la qual es podran contemplar les últimes creacions visuals d'aquest artista experimental, que la seva obra s'inscriu en la recerca de sensacions mitjançant el joc de llum i imatges que es desdobleguen en l'espai buit, canvien d'escala i es repeteixen obsessivament creant atmosferes barroques, repletes de presències intangibles. Gravetat Zero està integrada per Departure (Partida), Premi of Darkness (Pols de Foscor) i Leap of Faith (Salt de fe).
L'obra de Daniel Canogar posa en relleu una sèrie de qüestions essencials per a l'art i la societat: ¿fins quin punt són accessibles els nous espais que s'estan construint per als éssers humans del futur? ¿Quins comportaments específics pretenen evocar i quines adaptacions requeriran? ¿Com poden els artistes explotar creativament els límits constantment redefinits que diferencien els àmbits coneguts i desconeguts de l'ésser? Canogar tracta de donar resposta a aquests enigmes mitjançant les seves instal·lacions, on és destacable l'ús poètic de la imatges per a evocar en el receptor els grans temes artístics com el pas del temps o la confusió entre somni i realitat, mitjançant imatges tancades en la pedra o els braços d'ombra, que semblen desprendre's de l'espai que van ser creats i reviure en distintes dimensions; figures que s'intueixen en la buidor, una buidor que en altres ocasions resulta poblat d'imatges: mans, ulls, orelles, nassos, braços, les projeccions dels quals apareixen estirades com prolongacions fantasmals de la imatge fotogràfica.
El joc escènic de projecció de la imatge fotografiada es repeteix ideant canvis en el suport: les ombres, les figures de llum, sorgeixen de galledes, caixes, pilars, o semblen aixafades sota el pes d'enormes blocs. Altra cridanera instal·lació, compostosa per la sèrie Transfusions, es compon de fils de fibra òptica que, com cordons umbilicals, brillen en l'espai, creant insòlites figures lluminoses. La fibra òptica servirà per a connectar a aquests habitants d'ombra que, distorsionats, suren al voltant, esperant aconseguir un alè de vida insuflat pels cables lumínics.
En la sèrie Palpitacions centenars de mans s'entrellacen en una abigarrada composició, tractant d'agafar l'univers buit amb el seu tacte inútil. A través de la sèrie, l'escala es va alterant, i les mans cada vegada són més petites i nombroses, assemblant constel·lacions que demanden ajuda a crits. La sensació d'ofec, de malson, es va fent més intensa a mesura que la distància de càmera s'incrementa. En la sèrie Teratologias la idea es repeteix, però en aquesta ocasió el món microscòpic s'àmplia, fent visible l'invisible. En Salt de fe, Canogar ha reunit les imatges dels seus amics per a constituir un entorn circular, teixit pels tentáculs de fibra òptica, en el qual s'assaja la percepció de ingravidez, entesa com una celebració, una festa en la qual els cossos suren en la deriva espacial, sense càrregues ni sofriments.
