El Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) manté des de la seua creació un ferm compromís amb l’art contemporani. Fruit d’aquesta aposta van nàixer el 2015 les Residències de Creació i Investigació Artística, una convocatòria pública destinada a promoure la creació, estimular la investigació en arts visuals i contribuir a la dinamització del sector de l’art contemporani.
En cada edició se seleccionen cinc projectes artístics per a ser desenvolupats durant dues setmanes a les instal·lacions del museu, gràcies a unes beques de producció i desplaçament. Durant aquest període, els residents tenen l’oportunitat de conviure i treballar en el MUA, conèixer de prop la seua dinàmica i rebre l’assessorament del personal tècnic per a desenvolupar i donar forma als seus projectes.
El 2026 presentem la dotzena edició de les residències, desenvolupada entre el 14 i el 25 de setembre. Amb aquesta edició es consolida una iniciativa que converteix el MUA en un espai de producció, investigació i trobada entorn de l’art contemporani. Els cinc projectes seleccionats han sigut Entrar en contacte, de Ruth Cuadrado; Territoris blans, de l’Equip GAR, format per Raúl Terol i Alba San Jaime; En negatiu (53), del col·lectiu format per Marc Mateos Monteagudo i Candela Carrillo Santos; Obertura de si, de Jaume Mello, i Tectòniques de cossos, de Pablo Quesada. Set artistes que, durant aquestes dues setmanes, han compartit experiències i processos de treball, concentrant els seus esforços en el desenvolupament dels projectes que avui es presenten en la sala Sempere del MUA.
Esperem que gaudiu d’aquesta mostra i us deixeu emportar pels diferents horitzons creatius que proposa l’art contemporani en l’actualitat.
Entrar en contacte
Ruth Cuadrado
Habitar un espai implica alguna cosa més a ocupar-lo: suposa establir una relació amb el que ens envolta i deixar-se afectar per les seues dimensions, els seus límits, els seus recorreguts i les seues condicions materials. Des d’aquesta perspectiva, el cos no se situa davant l’espai com un element aliè, sinó que participa de les relacions que aquest espai estableix: s’orienta, s’atura, s’acosta, s’allunya i es transforma a través de l’experiència. Com expressa Sara Ahmed, «els cossos adopten justament la forma del contacte que tenen amb els objectes i amb els altres».
Des d’aquesta perspectiva sorgeix la pregunta que articula Entrar en contacte: què passa quan entenem l’espai com un element que també ens toca? El tacte deixa llavors de ser únicament una experiència vinculada a la superfície d’un objecte per a esdevenir una forma de relació i afectació. Com afirma Karen Barad, tocar mai és neutral: tot contacte implica una transformació i, entre allò que entra en relació, roman un interval, un «buit» que fa possible el contacte.
La investigació se situa precisament en aquest interval entre un cos i el seu entorn, en aquest espai on el contacte mai és estàtic i tota relació deixa una empremta. La instal·lació es concep com un lloc intermedi, un buit actiu en el qual tacte, cos i matèria difuminen els límits i converteixen l’experiència espacial en una forma de coneixement.
Territoris blans
Equip GAR. Raúl Terol / Alba San Jaime
Equip GAR construeix, des de l’humor, un univers interdisciplinari habitat per personatges que saben que són obres d’art. A partir d’aquesta premissa, l’equip se serveix de la ficció per a reflexionar sobre el paper de l’artista i sobre el mateix concepte d’art, generant situacions en les quals realitat i representació es confonen deliberadament.
En Territoris blans, la residència i els participants esdevenen matèria de treball. A partir de les vivències, posicions i inquietuds compartides durant aquestes setmanes, l’equip desenvolupa una sèrie de personatges que construeixen una representació col·lectiva del context artístic contemporani i de les relacions que s’hi produeixen.
Els personatges naixen en plastilina, un material associat a la transformació i al canvi, i posteriorment migren cap a altres formats. Cada desplaçament modifica allò que es representa. El resultat és una metaresidència: una versió desplaçada del viscut que reprodueix la sala a una altra escala. La instal·lació proposa així una experiència reconeixible i, alhora, desplaçada, en la qual els qui van participar en la residència i els qui visiten l’exposició s’hi poden reconèixer, encara que només siga parcialment.
En negatiu (53)
Marc Mateos Monteagudo / Candela Carrillo Santos
En negatiu (53) entén la imatge com un espai actiu de contacte, transformació i conflicte. A través de la pintura i l’escultura, el projecte articula una investigació entorn dels processos d’acumulació i desgast que travessen la imatge contemporània.
El projecte posa en relació dues línies d’investigació que qüestionen la condició fixa de la imatge. En el treball de Carrillo Santos, la imatge opera com una pell: una superfície permeable que rep i retorna les narracions que la travessen. La seua investigació es deté en la poètica de les gramàtiques infraleves, atenent el contingut sensible a esvair-se.
En el treball de Mateos Monteagudo, la figuració tampoc constitueix un registre tancat. La imatge apareix com una resta en transformació constant, la permanència de la qual resulta inseparable de la seua modificació. Allò que en garanteix la llegibilitat es converteix també en el lloc des del qual pot adquirir noves formes.
En negatiu (53) al·ludeix a aquesta tensió i qüestiona allò que defineix la imatge com a presència, registre o representació. El projecte proposa així una reflexió sobre la fragilitat dels sistemes destinats a emmagatzemar, classificar i descriure el material visual.
Obertura de si
Jaume Mello
Obertura de si és un projecte de creació i investigació artística que proposa una reflexió situada a partir del context de la XII Residència del MUA. La deriva, el passeig i la indagació constitueixen les accions fonamentals d’una pràctica basada en l’observació atenta de l’entorn i en la cerca dels elements que, malgrat formar-ne part, poden passar inadvertits.
Durant aquest procés es registren i es recullen elements pròxims a l’espai de treball, posteriorment sotmesos a una experimentació formal i compositiva. L’encaix funciona com a recurs per a reconfigurar l’entorn i establir noves relacions entre els seus fragments. La creació de negatius assenyala allò que és present en l’espai, però roman fora de la percepció immediata.
La investigació reflexiona sobre la imaginació com a eina per a transcendir el que és donat i produir noves lectures d’allò que ens envolta. De la mateixa manera que un objecte extret del seu context adquireix significats nous mitjançant l’encaix, la imaginació permet desplaçar la percepció d’un entorn aparentment immutable. Obertura de si s’aproxima així a l’encaix com una operació imaginant, oberta a la possibilitat d’allò que encara no s’esperava.
Tectòniques de cossos
Pablo Quesada
La proposta de Pablo Quesada parteix d’una inversió de les jerarquies materials presents en els objectes quotidians i qüestiona la preeminència de la solidesa sobre la fragilitat. Elements com el paper o la tela, habitualment entesos com a suports secundaris o bidimensionals, adquireixen ací una funció estructural: subjecten, tiben i articulen cossos metàl·lics, desplaçant els límits convencionals entre suport i objecte.
En el marc de la residència al MUA, aquesta investigació se centra en les tensions espacials generades mitjançant la reconfiguració d’unions industrials i quotidianes. La pintura i el dibuix s’incorporen a les estructures com a registre i petjada del procés constructiu, establint una continuïtat entre el pla i el volum i fent visible el procés de transformació de la matèria.
La instal·lació incorpora així mateix la llum natural com a element articulador, capaç de modificar subtilment les ombres i les relacions entre els diferents components. El conjunt aplega aquestes investigacions en un cos d’obra que atén la funció, la resistència i el comportament físic dels materials quan són intervinguts i alterats pel gest artístic.