Qualsevol temps sempre és bo per a l’art i això és el que pretén destacar el títol d’aquesta exposició. La Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant, amb el suport de l’Ajuntament d’Alcoi, va publicar al juny del 2025 una nova convocatòria dels tres premis ajudes destinades a la producció d’exposicions i contribuir així a la promoció de l’art contemporani. Els guanyadors d’aquesta convocatòria van ser Xavier Colomer, Rafael Hernández i Anna Pastor. Els seus treballs es van mostrar en l’exposició, aplegats en el títol comú «Temps d’art», a la Llotja de Sant Jordi d’Alcoi, tal com consta en la convocatòria, al febrer-març del 2026 amb la publicació d’un catàleg amb cadascun dels seus projectes i les obres realitzades i exposades, dins els cicles d’exposicions que organitza la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani UA i l’Ajuntament d’Alcoi en el marc de les seues activitats de promoció i foment de l’art plàstic. En aquesta ocasió, en el marc de la col·laboració amb el Museu de la Universitat d’Alacant (MUA), exposaran una mostra dels seus treballs des del 17 de setembre fins al 13 de desembre de 2026 a la sala Cub2.
A partir de l’obra artística dels tres autors es podrà contemplar un tema comú que tracte la reflexió de la pèrdua visual o la profunditat de la mirada i la invisibilitat física i metafòrica.
Les obres Els Encegats de Xavier Colomer, a través de la combinació de colors, llums i ombres, expressen la ceguesa al·legòrica derivada d’una saturació visual de la societat per la contínua accessibilitat de les imatges que desborden la persona, la qual cosa condueix a un descens de la profunditat de la mirada i la contemplació. Es tracta, per tant, d’una resposta emocional a la impossibilitat de sostindre una mirada crítica i profunda.
El pintor cec, de Rafael Hernández, expressa la realitat de la disfunció visual a través del Braille i els tons blaus que destaquen en la majoria de les seues obres. Així mateix, l’autor vol destacar aspectes contemporanis com la ceguesa, també figurativa, a la transformació social capitalitzada per un paradigma tecnològic ple d’algoritmes i intel·ligència artificial, canvi climàtic, guerres i finalitats humanes cada vegada més insuportables.
Finalment, les obres Tots els cossos que som d’Anna Pastor declaren la visualització incapaç de ser desenvolupada per l’ésser humà, però capaç de ser realitzada a través de l’art, la ciència i el pensament relacional. L’autora mostra, a través de cultius en plaques de Petri, fotografies ampliades i ceràmica, com, a més de ser el nostre cos, també som suport i hàbitat de milions de microorganismes que influeixen en la nostra salut física, mental i emocional.
En definitiva, com deia Fabuel, el deure d’un artista és fer visible allò invisible, i això és el que pretén «Temps d’art»: dignificar totes aquestes referències, situacions i emocions que busquen el desenvolupament de la percepció sensorial, la realitat polifacètica i el coneixement interior.