Les obres que presentem en l’exposició "Irradiacions, dobles escletxes i cel·les cristal·lines" actuen com un patró d’interferències.
Quatre conceptes: cos, espai, matèria i text serveixen als artistes com a punt de partida per a conjugar una reguera d’interrogants, qüestionaments i crides sobre els conflictes latents en la nostra realitat contemporània.
Els vint-i-cinc projectes d’Irradiacions s’entrecreuen i es propulsen els uns als altres, cosa que confecciona una malla de complicitats i xocs productius. Com en un experiment lumínic, on es busquen els centellejos màxims, en aquesta exposició ens servim de la idea d’irradiació per a llançar línies de fugida que ens interpel·len.
Hi sondegem els constructes de la representació, de la memòria i de l’arxiu. Proposem la subversió dels cossos dissidents i de les realitats intermediades per la tecnologia i els relats. Ens preguntem també sobre la transformació de la matèria i els seus reflexos, i interroguem l’espai i el llenguatge sobre la seua capacitat de revertir les fissures polítiques que els són pròpies.
COS
Sobre el cos proposem un diàleg entre la imaginació especulativa del que pot venir i el reconeixement memorial d’allò que ja hem viscut. Reflexionem des de la interfície, donem resposta a les violències i avisem sobre les cares imprecises de la versemblança. Aquestes són algunes de les performativitats que s'encarnen en els treballs que presentem.
Albert Alcoz, Cos fílmic: lesió ocular (2025). Laura Baigorri, Farewells to Artists: An ethical trilogy (2025). Joana Burd, La Sonora (2021-2025). Elena Fraj i M. A. Ramos, Tableaux vivants (2025). Eki Irusta, Dispositiu PAC (2025). Diego Marchante, Arxiva QU(IA)R (2025). Mireia Plans, Un aïllament quasi impossible (2024). Ana Urroz, La pell com a interfície (2025).
ESPAI
Pel que fa a l’espai, marquem un recorregut d’ordre crític per la nostra relació amb els territoris, i identifiquem les tensions i els mecanismes que modelen i impacten en aquests i en nosaltres. Espais d’opressió que es contesten amb resistències col·lectives per a imaginar estratègies possibles de reivindicació. Revisem així la col·lisió entre els models de mercantilització de l'espai i les memòries orals i corporals restauratives.
Antònia del Río, Incorporacions i paisatge sonor d'un castell (2022-2025). Col·lectiu Idensitat (Ramon Parramon, Gaspar Maza i Azucena López), Espais Zombi / Geoturismes (2025). Eva Marín, The world we live in (2025). Laia Moretó i Sara S., Fragmentació i alliberament: Le Ciel (2025).
MATÈRIA
Quant a la matèria, la presentem com una circulació contínua i a vegades excèntrica del trànsit del cicle orgànic. Escrivim amb matèria viva, repassem superfícies i pells dels nostres rastres materials. Observacions i anotacions que miren al temps natural acrònic i al temps mecanitzat. Una matèria representada o ficcionada però que en tot moment és fabricant.
Joaquim Cantalozella, Dilatants (2025). Tónia Coll, Escales de matèria (2024-2025). Javier Lozano Vilardell, RESSONS DE TALLER: Del codi cartesià a l'objecte (2024). Jordi Morell, Un color indefinit, una piscina i una botella vella d'aigua de Carabaña (2025). Marta Negre Busó, Lunik (2024-2025). Padilla, La superfície abraça l'estructura (2024). Cristina Pastó, Simbiosi (2024). Àngels Viladomiu, FULLARACA: manifest foliar (2024).
TEXT
Del text fem un experiment sobre les utopies del record, sobre les batalles lingüístiques dels significats donats i les traduccions ineludibles, i exhortem a la reparació del relat sobre els gèneres. Jugant amb les dislocacions de la paraula paraula, confrontem el text a la seua eficiència i la possibilitat d'error o èxit per a convertir-se en una eina de pensament.
Eugènia Agustí, fonema_phraséme (2025). Marc Anglès, Paraules x Paraules (2025). Montse Carreño i Raquel Muñoz, Cossos invisibles. Arxius desplaçats (2025). Mireia Feliu i Jo Milne, Et parlo (Te hablo) (2025). Eloi Puig, Triangle olímpic (A-B-C) (2025).
Cos, espai, matèria i text. Des de quatre llocs a altres punts. En el trànsit, la vostra mirada.
Segons la singularitat ona-partícula, tota matèria es presenta a través de les seues característiques ondulatòries i corpusculars simultàniament, depèn sempre de l’experiment específic sota el qual som capaços d’observar-la.
"Irradiacions" és així un patró d’interferències ondulatòries. Particulars.
Moments d’encreuament i crestes de xoc que ens indiquen on mirar. De la mateixa manera com quan un feix de llum passa per una doble escletxa, de la qual resulta una projecció de bonic dibuix, amb noves ones i partícules noves que es manifesten.
Crestes de llum que assenyalen les nostres preguntes per venir.
Ací va, des de la nostra realitat afuncional a la teua realitat, una reguera de col·lisions.
Tria.
Txuma Sánchez (2025)