La Càtedra Antoni Miró d'Art Contemporani es va crear en 2015 amb l'objectiu de promoure i contribuir al coneixement i a la difusió de l'art contemporani, especialment valencià. La Càtedra va nàixer amb la voluntat de ser un nucli de reflexió, debat, investigació i divulgació en el camp del art contemporani, com també de les relacions amb el pensament i amb la resta de manifestacions artístiques: literatura, música o cinema, entre altres.
La Càtedra Antoni Miró d'Art Contemporani de la Universitat d'Alacant, amb el suport de la Generalitat Valenciana, ha convocat aquest any tres ajudes destinades a la producció d'exposicions en concepte de materials i publicació de catàlegs. Els guanyadors, Empar Santamarina, Grup “Passejades per Xàtiva amb Estellés” i Claudia Pastomás, exposaran els seus treballs individualment i de manera consecutiva al llarg dels mesos de novembre i desembre de 2024 i gener de 2025, a la sala Cub2 del Museu de la Universitat d'Alacant.
“La cruesa de la seua exposició” de l'artista Claudia Pastomás (València, 1998) se centra en la reconstrucció minuciosa d'elements que generen un estranyament, a causa de la distància amb el context actual, explorant les capes que emergeixen en analitzar i rescatar processos de producció oblidats. Tenint en compte l'evolució de la gestió del treball manual des de l'era fordista fins a la postfordista, així com la seua influència en les representacions culturals, proposa un exercici arqueològic tractant de tornar a enfrontar la història i la seua forma de narració, a través de l'exploració del pas de l'antic a l'obsolet, entenent aquest procés com un camp que ni significa ni és significat.
Aquest projecte s'inspira en la reinterpretació de modes de fer, de producció preexistents, com a resposta a la necessitat de negociar i reformular les nostres maneres d'autorepresentació i narració independents en els sistemes de poder establerts. L'eix que vertebra aquesta proposta és la marqueteria, una tècnica artesanal d'incrustació amb un profund arrelament històric, que s'ha vist en declivi amb el canvi de paradigma en la fabricació del moble. Aquesta instal·lació de caràcter pictòric, és de naturalesa sensible i fràgil, desafia les normes establertes en crear un espai de caràcter “infamiliar” a partir de xapes de fusta i un imaginari d'ornaments i formes buides. La transparència de la tireta translúcida permet albirar l'interior, revelant els processos i modes manuals que han romàs ocults. Convida a explorar els seus límits, endinsant-se a diferents escales en l'espai per a indagar a les fronteres entre el conegut i el desconegut, el familiar i el cas estrany, plantejant interrogants sobre l'obsolet i l'emergent en la producció mercantil.
