Quan el MUA va fer 20 anys, per a celebrar-ho, vam decidir editar una publicació que arreplegara la feina feta durant les dues primeres dècades de marxa del museu. Ara que arribem al 25è aniversari, hem pensat que és un bon moment per a revisar la col·lecció que s’hi ha anat atresorant i així, d’alguna manera, agrair la generositat d’artistes, col·leccionistes, equips rectorals i professorat d’aquesta Universitat que han cregut en el projecte del museu i han contribuït a engrandir els seus fons artístics, que han superat actualment, amb escreix, les 2.000 obres.
Aquestes dades tan positives suposen al mateix temps una dificultat per a l’organització d’aquesta exposició, perquè el nombre d’obres que hem pogut seleccionar, per qüestions d’espai, només n’és un centenar, fet que implica que el percentatge de peces exhibides en aquesta mostra és menor al 5%.
Com podeu imaginar, la decisió de quines obres hem de seleccionar i quines no, ha sigut un veritable maldecap, perquè els criteris pels quals ens hem hagut de regir han sigut molt diversos.
Per a començar, hi havia un important nombre d’obres que no podien ser seleccionables per trobar-se presents en altres exposicions del museu o en diferents espais de la Universitat. En el primer cas, beneït problema, perquè encara que les obres no siguen presents en aquesta exposició, si poden gaudir-se en el museu visitant les exposicions: «Molt de conte. Relats visuals a la col·lecció del MUA», «Espai Arcadi Blasco» i «Col·lecció Daniel Escolano». En el segon cas, vam entendre que no era oportú desmantellar els diferents espais universitaris en què hi havia obres del museu en préstec, però tot i descartar-ne aquestes, el nombre de peces seleccionables encara era elevadíssim.
Un altre criteri que vam tenir en compte va ser el que cada artista present en l’exposició estiguera representat només per una obra, amb comptades excepcions en què vam entendre que era més comprensible incorporar-hi alguna creació més, al no funcionar com a obra única sinó com a sèrie.
Un aspecte que ha tingut molt de pes en l’elecció de peces ha sigut que foren les més representatives pel que fa a les línies que el museu ha pres en diferents èpoques. S’ha prioritzat que l’obra seleccionada poguera explicar d’una manera més precisa com s’estava formant la col·lecció o que és el que estava passant al museu en un moment determinat. Així doncs, de vegades, ha prevalgut, sobretot, la idoneïtat.
Segur que trobareu a faltar alguna obra que no és present en l’exposició i us sorprendreu per alguna altra que no esperàveu trobar-hi, però podem assegurar que la selecció ha estat guiada per la serietat i l’honestedat del personal del MUA, coneixedors com ningú de la col·lecció i veritables garants del patrimoni artístic de la Universitat d’Alacant. Espere que gaudiu d’aquesta mostra en la qual hem posat tant de cor.
