La Sala 365 del Museu de la Universitat d'Alacant (MUA) acull fins al 27 de juliol l'exposició Temps i Pensament, de l'artista Damià Díaz (Alacant, 1966). Es tracta d'una mostra amb la que l'autor inaugura una nova etapa creativa oferint un canvi de suport, tècnica i inclús dimensions, ja que segons explica el propi artista "la pintura sale del seu format habitual, el llenç, per a donar-li protagonisme al volum". Temps i Pensament, que després de la seua estada en el MUA recorrerà de mode itinerant diferents sales d'Espanya i Europa, ja va ser exhibida el pesat mes de gener en la Chapelle Saint-Louis de la Salpêtrière parisenca. Per a esta ocasió, no obstant, Díaz ha afegit dos seqüències més, al llarg de les quals l'artista completa els missatges immersos en la seua obra, "la idea de moviment, del temps, del transcórrer de la vida, i del cos com a icona, objecte i subjecte de representació de totes les categories del coneixement".
D'altra banda, la utilització de la llum i el color travessant l'obra, inclús sorgint d'ella i els recorreguts a través de la mateixa, situa a l'espectador com a part de la pròpia obra, reformulant la relació entre creació i recepció.
La primera seqüència, 'trànsit i Reflexió, es dividix al seu torn en dos sèries. D'una banda, en 30 planxes translúcides, Díaz traça el recorregut imaginari de l'individu creant una composició que es projecta sobre l'espai i l'espectador. Segons l'artista, ha intentat "establir i insinuar un laberint on el ser es perd i es troba, convertint-se en un element més de la composició". No obstant, davall el títol de 'reflexió', Díaz establix tres grans mòduls. Són retrats o autoretrats inquietants on desenrotlla possibles composicions alternatives de visió i reflexió, unificant un abans i un ara d'experiència, esdeveniments i recorreguts íntims. La primera part de la mostra conclou amb una peça suspesa de dotze per dos metres.
En l'última seqüència, 'recorregut', 60 plaques luminiscents col·locades sobre el sòl formen un camí lliure, amb un orde estètic que conduïx a una composició mural, última peça del muntatge. En ella està el 'Retro-Hombre', símbol de la renovació, del ressorgir.
