El Museu de la Universitat d'Alacant (MUA) presenta l'exposició de la promoció d'alumnat del curs 2020/2021 del màster universitari en Projecte i Investigació en Art de la Universitat Miguel Hernández, desenvolupat al campus d'Altea.
En la mostra participen Mirella Macias, Marina Díaz-Caneja, Victor Miralles i Vicente Miña, acompanyats per un grup de professors (de la seua elecció) format per José Maldonado, Amparo Alepuz, Javi Moreno i Rocío Villalonga.
Podrem veure les seues produccions artístiques més recents a través d'una mostra interdisciplinària amb la qual conclouen el seu pas pel màster, en la qual ens ofereixen els principals processos i resultats del final de la seua etapa de formació superior en art.
Ens presentaran quatre projectes articulats a quatre mans i dos caps corresponents a la seua producció actual.
(1) "BIZUMÉAME", entre el desordre i el caos d'una habitació adolescent, una casa abandonada per a embrollar-la i un estudi, els artistes /javi moreno i Víctor Miralles defineixen una estança a manera de testimoniatge d'accions repetides. Al·lusions a gestos o rastres de rituals performatius practicats en bucle, una vegada i altra, i per generacions en entorns de masculinitat gamer. Els artistes plantegen qüestions com la relació capacitista que entaulen els jugadors de videojocs amb la tecnologia, l'objectualització dels cossos femenins i la demonització de la dissidència en cercles hermètics, quasi de lògia: parts d'un un procés d'engendrament de noves carns, o de petits mascles en potència. La creació artística, la lògica del guanyador-perdedor i la pedagogia homosocial mestre-deixeble circulen en aquesta vídeo instal·lació –encarnada– realitzada entre professor i alumne des dels seus imaginaris compartits.
(2) Marina Díaz Caneja i Amparo Alepuz presenten “SECRET SOCIETY MAKE UP. Videoart preproduction”, una peça en la qual les artistes instal·len, conjuntament, el treball de preproducció de tràiler , un videoart que està realitzant Marina Díaz Caneja des de les premisses del fals documental i que formarà part de “SECRET SOCIETY MAKE UP” d'Amparo Alepuz. Una sèrie de microrelats sobre espies que aborden el poder de la seducció com una eina de manipulació per a revelar secrets i que s’escenifiquen en instal·lacions formades per petites pintures, calaixos, objectes oposats i peces audiovisuals. L'obra recull el procés de preproducció d'aquesta peça audiovisual que forma part d'aquesta narrativa de ficció, inspirada en personatges reals.
(3) Vicente Miña i Rocío Villalonga comparteixen “MEMÒRIES, ABSÈNCIES I DERIVES”, un discurs artístic en el qual dialoguen les obres dels dos artistes. “#Moviment1_excavació”,“#Moviment2_transanalogia”i Moviment3_WalterBenjamin” són tres peces que pertanyen al projecte artístic “Memòria, llocs i derives” de Vicente Miña, que s'integra en aquesta exposició al costat d’“Els altres. Mirades #1,#2,#3”, que pertany a la sèrie de Rocío Villalonga “Memòria, consciència i conflicte”. Sis obres desenvolupades pels autors sota visions contraposades i, alhora, coincidents que vertebren en tres eixos el concepte memòria històrica, els drets de veritat, reparació i justícia.
(4) Mireia Macias i José Maldonado ens ofereixen “Que li tallen el cap! (que li traguen els ulls!) i viceversa”. Per a aquest projecte han treballat al voltant d'objectes de mesurament i unitats de mesura: el cap com a patró de mesura, d’allò propi i aliè; el rostre com a interfície de tot mesurament, d’allò aliè i també propi. L’una despresa de l’altra, superfície reversible i unflada. Restes i volums que parlen de la màscara i les seues configuracions; d'un món d'aparences i anhels: perfeccions impossibles, identitats tan anhelades com efímeres. Un joc d'espies en el qual tots els rastres, les pistes, no porten a cap lloc, només als rastres i a les pistes: la cerca és el que compta i, per tant, la mesura. El que queda, l'obra, és la resta... de la funció.
El MUA es converteix en espai de reflexió. La gran celebració de l'art contemporani més fresc, amb artistes emergents al costat dels seus mentors, en una cita en la qual endinsar-nos en els llenguatges artístics més nous.
