El més difícil, el més necessari, la qual cosa cal intentar, és conservar la voluntat de lluitar per un mut diferent. El complicat, però també l'essencial, és valorar positivament la diferència, com allò que enriqueix la vida i impulsa la creació, l'art i el pensament. A la fi de la dècada de 1960, el crític d'art Vicent Aguilera i Cerni va visitar Vilafamés, un xicotet poble de l'interior de Castelló, i allí, a través del que fóra Museu Popular d'Art Contemporani, va iniciar un projecte fora de convencions, lluny del cànon.
El Museu de Vilafamés, és conseqüència del dissens i dels contradictors, de l'exquisida obstinació dels qui no van voler continuar creient en el donat, dels no acomodats i incòmodes per als seus contemporanis. Vicent Aguilera i Cerni i un nodrit grup d'artistes van voler mostrar al món, a l'Espanya dels últims anys de la dictadura franquista, que no podíem resignar-nos a acabar abocats a una sola veritat.
Més de mig segle després, l'avui Museu d'Art Contemporani Vicent Aguilera i Cerni de Vilafamés, una de les institucions més antigues dedicades a l'art contemporani a Espanya, manté el caràcter compromès i la dimensió social dels seus inicis, amb un valor testimonial i històric afegit. I augmentant la col·lecció constant i acuradament. En l'actualitat, el seu patrimoni de més de set-centes obres de més de sis-cents cinquanta artistes diferents, és reflex d'una manera d'entendre l'art com un mitjà per a arribar més lluny, per a la reflexió. Perquè per a qüestionar el funcionament de la societat respecte de nosaltres mateixos i del món, necessitem un art que ens permeta aprendre a pensar.
L'exposició que ara es presenta en el Museu de la Universitat d'Alacant, Summa i Segueix. El Museu de Vilafamés, a més d'una evident referència a la revista que va dirigir Aguilera just en els anys en què estava ideant el seu projecte de museu, pretén ser el reflex, no d'una trajectòria, sinó d'un ideal, a través d'un conjunt d'obres molt diferents entre si, però lligades per un mateix desig d'interpel·lar-nos, de despertar-nos o de parlar-nos a cau d'orella.