L’obra remet a la difícil comunicació humana, individual i col·lectiva, i d’aquesta amb la natura, utilitzant com a intermediaris certs ídols situats entre el món real i el món ideal, el caos i l’ordre, el cel i la terra, l’humà i el sobrehumà i la matèria i l’esperit.
Els éssers vius, i no vius, suren, eteris, en un no-espai, en un no-lloc, i malgrat l’aparent rigidesa –d’ídols o tòtems–, semblen més aviat éssers ingràvids, d’un altre món, àngels o daimons que contemplen impàvids, silenciosos, hieràtics i mecànics i, potser també amb una mica de sorpresa i d’escàndol, la nostra falta de desig d’abraçar-nos els uns als altres.
D’on ve aquest afany de Manuel Galdón per la comunicació invisible?
Potser ve de la seua àmplia i dilatada experiència de més de vint anys com a dibuixant per a Walt Disney, potser de tants anys treballant en comunicació i identitat, potser del seu interès per desenvolupar un estil propi, fresc, emotiu, amb un sentiment sorgit de l’interior i que té com a finalitat expressar una visió més poètica de la naturalesa humana.
L’estada a Barcelona des de 1982 fins a 1996 el fa navegar per diferents estils de dibuix, des de Disney fins a l’abstracció, a més de participar en diferents exposicions, com «Maia» (Il·lusió), «Murals per la pau» (Peace Bus de Londres), «Peace Museum de l’Índia» (per l’Any Internacional de la Pau de l’ONU).
Tres anys a València (1990-93) l’ajuden a introduir-se en el disseny gràfic amb el qual les seues línies se sintetitzen, i s’adona que una línia pot expressar molt més que una imatge completa.
La comunicació entra en escena a gran escala. Des de 1993, el disseny es converteix en el principal mitjà d’estudi d’aquests fenòmens i treballa per a diverses agències de disseny i publicitat , fins a crear el seu propi estudi de disseny Mags-Studio, especialistes en imatge visual i identitat, assessorant i realitzant projectes d’imatge visual corporativa i brànding per a marques com: ajuntaments de Madrid, Barcelona i Alacant, Fira València, Vissum, Puma, Clece, CAM, El País, Canal+, Clickair (Iberia), Renfe, Ministeri de Cultura, IFA, Meliá Hotels & Resorts, Bayer, Rastreator o Sensia de Mercedes Benz. Premiat el 2009 amb un ED-AWARD (European Design Awards) de bronze per la logomarca «Galdarica», que després el 2010 va ser inclosa en els WOLDA (Worldwide Logo Design Annual) i nominada als Design Award Federal Republic of Germany 2011.
El 2010 comença a donar forma al seu projecte «Mirades empàtiques», en el qual es conjuguen diferents aspectes formals i simbòlics. Estudiant diferents interpretacions que fa la ment quan l’ull veu una imatge de tall figuratiu que està dibuixada amb una perspectiva inusual. El dibuix, en si, és una abstracció de la pròpia realitat, però quan l’ull «escaneja» una imatge en una postura no habitual, la imatge tendeix a abstreure’s molt més i el cervell busca referències, siguen orgàniques, geomètriques o fantàstiques per a construir una imatge reconeixible.
Entre 2010 i 2017 realitza o participa en diferents exposicions a Alacant i Elx, com l’exposició col·lectiva DCAW, Elx, Sala Marset, Alacant, «Els artistes tornen a classe» Centre 14 Alacant, III Trobada d’Art, Café Español, Alacant, . «Púlpit dicotòmic» Llotja del Peix d’Alacant, «Imaginació i desig» Àgora d’Alcoi. «Santa Barbara i la mar», Castell de Santa Bàrbara, Alacant, Exposició Col·lectiva d’Artistes Alacantins, Llotja del Peix d’Alacant, «Inesborrables» en suport a l’Associació de Familiars i Amics de Malalts d’Alzheimer d’Alacant (AFA). MACA.
Pel camí ha realitzat algunes obres d’exterior, com l’obra escultòrica, Cadira personalitzada per a l’actor Emilio Gutiérrez Caba, al passeig del Port de les Estrelles d’Alacant, el Mega-Mural artístic de 200 m2 Mosaic de mirades ‘ací dalt o ací baix? per a l’Ajuntament d’Alacant situat al costat de la plaça de Balmis, o l’escultura trofeu Tessel·la per al Festival de Cinema d’Alacant.
Manuel Galdón
