El MUA selecciona cada curs acadèmic un conjunt d’obres, entre les més de 1.600 integrades en els seus fons, que permet plantejar una aproximació temàtica, formal o conceptual al patrimoni artístic universitari. Per a aquest curs 18/19, el criteri que ha guiat el nostre treball ha sigut cercar les múltiples possibilitats de relació que hi ha entre diverses expressions artístiques –pintures, serigrafies, fotografies, collages, escultures, etc.– i formes literàries que van des dels cal·ligrames a la poesia visual, passant per la narració o els fotopoemes.
Un total de 25 obres, fetes per 14 creadors i creadores, formen aquesta proposta multidisciplinària en la qual trobarem poemes que són fonts d’inspiració i creació per als artistes i les artistes: els versos de Federico García Lorca es materialitzen en les formes dinàmiques de Ricardo Junio; l’espiritualitat de la poesia de San Juan de la Cruz es fon amb la serigrafia d’Eusebi Sempere; les esquinçadores paraules de Jorge Manrique cantant la mort del seu pare són plasmades en el gran llenç i la paleta fosca d’Emilio Zurita; l’emoció dels poemes que Miguel Hernández dedica al seu fill és atrapada per la matèria de Rafael Maestro; la jove poesia de Raúl Morales García troba evocació plàstica en l’obra d’Albert Agulló; Ovidi Montllor canta els versos de Vicent Andrés Estellés i tots dos creadors inspiren el doble homenatge d’Antoni Miró.
En la mostra trobarem també aquest recorregut invers que va de l’obra artística a la poètica; és el cas del poema creat per Margarita Borja per a la composició abstracta d’Elvira Pizano o dels textos poètics creats per Ismael Belda per als paisatges fotogràfics d’Ángel García Catalá.
Trobem un pas més enllà en l’obra de Joan Brossa, en crear poemes-objecte en què es fusiona plenament poesia, pensament, volumetria i materialitat.
Un altre conjunt d’obres és el que està format per aquelles basades en personatges o obres literàries: Alícia al País de les Meravelles inspira el políptic autobiogràfic dissenyat per Mónica Sans Carré; múltiples referències de la literatura universal estan presents en l’imaginari dels Fragmentos del Mal Blanco de Nacho Bolea; el personatge i les aventures d’El Quixot són retratats per Pepe Azorín i Wilheim Repsold.
El poema de Rafael Alberti “A la pintura”, que rep el visitant i troba forma plàstica en els traços de María Dolores Mulá, funciona com una síntesi. L’elogi al que hi ha de raó i emoció, de llum i ombra, de realitat i somni en la creació artística, bé podria traslladar-se a aquell altre llenguatge essencial que és la paraula.