Poema envasat al buit no és més que una ironia sobre el propi art, és una volta de rosca dirigida a desentranyar com la cultura actua sobre la societat i com la societat es defensa d'ella.Tot el que ocorre en aquesta exposició podria ser cert i ràpidament ho començaríem a assumir com a normal. L'art, la cultura en general, pot ser considerada tan perillosa en determinats moments, que aïllar-la, envasar-la al buit perquè no ens influïsca, és el perfecte. Podem seguir venerant-la sense entendre gens.
Hem triat un poema, ho hem ficat en un pot i ho hem envasat al buit. Ara és il•legible, però ho seguim tenint, no ens va a causar cap sensació, hem eliminat la seua influència, però açò produirà una reacció en el propi art, perquè l'art és un reflex i un revulsiu de lanostra societat.
Rafael Maestro
Rafael Maestro (Madrid 1963)
Es va traslladar amb la seua família a la província d'Alacant l'any 1965, vivint a Confrides, Agost i Torrevella. En la dècada dels 80 va establir el seu estudi en San Lorenzo del Escorial (Madrid) durant sis anys, en plena expansió del que es va denominar “Movida Madrileña”, on va mantenir contacte amb molts artistes de l'època com Carmelo Juanis, Patricia Gadea, Paco Igeño i uns altres molt distants generacionalment com Palacios Tardez, Luis García Ochoa, Manolo Calvo, Manuel Viola o l'escriptor Manuel Andújar.
En els 90 va establir el seu estudi a Torrevella, fundant amb el mort pintor Anselmo Mateo, el Grup 2.
Va exercir com a docent en el programa europeu Horizon a Espanya i Regne Unit durant dos anys. Des dels anys 80 inicia la seua activitat expositiva tant a España com a França, Alemanya, Bèlgica, Regne Unit i Països Baixos, sent aquest últim país on, en els últims anys, ha realitzat la major part de les seues exposicions de la mà de la galeria holandesa Alicia Winters.
A Alacant va mantenir una important activitat amb la desapareguda galeria Casar. En 2012 el centre municipal d'exposicions d'Elx li va dedicar una retrospectiva en la qual es va incloure un dels seus últims projectes, realitzat al costat del poeta i arquitecte basc Luis Felipe Estrada Muniozguren, titulat Hàbitat Nu, on s'entrellaçaven text i imatge.
La seua obra ha sigut exposada per diverses galeries nacionals i internacionals,
així com per diversos museus com el Museu Español d'Art Contemporani o l'Antropològic Nacional, així com en diverses fires internacionals com la Berliner Liste, a Berlín.
