El Museu de la Universitat d'Alacant (MUA) va albergar del 8 novembre de 2001 al 23 de febrer de 2002 la mostra fotogràfica Fragments, una selecció de 180 títols de la Col·lecció Rafael Tous d´Art Contemporani, constituïda per més de 1.500 fotografies. L'exposició, que va ocupar els 2500 m2 d'espai expositiu del MUA, es va configurar entorn de quatre grans temes distribuïts per sales: El Cos, Arquitectura, Històries Visuals i Instal·lacions.
Fragments va oferir una visió panoràmica de la creació contemporània a través de 540 fotografies de 48 artistes internacionals de la talla de Cindy Sherman, Andrés Serrano, Alberto García-Álix, Humberto Rivas, Paul Blanca, Laurie Simmons, Tracey Moffat, Eulàlia Valldosera i Joel Peter Witkin, entre altres, i és la primera vegada que va poder veure's en conjunt una selecció tan quantiosa d'una de les més rellevants col·leccions espanyoles d'art contemporani.
La col·lectiva, comisariada per Glòria Picazo, va fer palèsès la presència destacada de la fotografia en el panorama artístic contemporani, la superació dels temes tradicionals, la tendència cap a un llenguatge autorreferencial d'universos interiors i l'intent d'enderrocar les imposicions tècniques, materials, estilístiques i conceptuals pròpies de les tendències actuals.
L'espai destinat a les Històries Visuals, la Sala 365, va albergar les fotografies que, mitjançant l'ocupació d'un llenguatge narratiu cinematogràfic, constituïen petites obres seqüencials destinades a despertar la imaginació i a revelar mons privats. En aquesta modalitat es van emmarcar els treballs de David Hilliard (Boston, 1965) amb la seva obra Rising (diferents escenes d'un bany en un llac de Massachussets) o Doneu i Hot Coffee, soft porno, en les quals es va poder veure al pare de l'artista en dues escenes distintes: en la primera a través de la finestra il·luminada, transmetent la seva solitud, i en la segona acompanyat per altre home, compartint pel·lícula i cafè en got de plàstic. Noritoshi Hirakawa (Fukuoka, Japó, 1960), en la seva obra Revelation de Printemps, fotografia a nenes nues que es tapen *pudorosamente enmig d'un parc solitari i fosc, mentre en la imatge annexa la roba destaca simbòlicament com representació d'una escena sòrdida que acaba d'esdevenir. Igualment simbòlica és l'obra de Marcel Pèy (Cardona, 1948), que *deconstruye les imatges en collages, expressant el ritme de vida *neoyorkino, amb les seves dosis de violència, erotisme i fetichisme cinèfil.