// 17.06.2016 - 24.07.2016 / Sala CUB

EAC 2016. XVI CONCURS TROBADES D’ART CONTEMPORANI

ALFONSO ALMENDROS. AUSÍN SÁINZ. AURELIO AYELA. MIGUEL BAÑULS. TANIA BLANCO. ABRAHAM CALERO. RAFAEL CHINCHILLA. OLGA DIEGO. LAURA FRANCO CARRIÓN. IGNACIO GARCÍA SÁNCHEZ. ROCÍO GARRIGA. JESÚS HERRERA MARTÍNEZ. MARLA JACARILLA. ROBERTO LÓPEZ. JONATHAN NOTARIO. MARÍA PLATERO. FERNANDA RAMOS. FLORENCIA ROJAS. JULIO SARRAMIÁN. SOMOSNOSOTROS (BEGONYA GARCÍA Y ALFONSO FERNÁNDEZ). PEPE TALAVERA. IGONE URQUIZA. ÓSCAR VÁZQUEZ CHAMBÓ. ROCÍO VILLALONGA


Un any més, i ja en van tretze, l’estreta col·laboració entre la Universitat d’Alacant i la Diputació d’Alacant, a través de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, ens permet presentar en el nostre museu universitari una nova edició dels EAC (Trobades d’Art Contemporani). Es tracta d’una oportunitat immillorable per a imbricar la creació més actual entre la comunitat universitària i la societat alacantina en general.

En aquesta convocatòria del 2016, dels més de dos-cents artistes que s’hi han presentat, el jurat n’ha seleccionat vint-i-cinc. Una mica més de la meitat han nascut o resideixen a la Comunitat Valenciana i la resta viuen en altres províncies d’Espanya; dos d’ells, per cert, són de procedència llatinoamericana, en concret del Brasil i l’Argentina. També crida l’atenció que, entre els seleccionats, resulte pràcticament paritària la representació de dones i homes.

Una característica que es ve apuntant ja des de fa uns quants anys és la diversitat de tècniques artístiques utilitzades pels creadors contemporanis. Però, aquesta vegada, aquesta tendència s’ha manifestat enèrgicament, ja que hi trobem un nombre significatiu de projectes en els quals s’observa la fusió de diverses disciplines artístiques com a eina expressiva. Instal·lacions en què l’escultura, el vídeo, la fotografia o el dibuix es donen la mà i en les quals s’incideix més en els continguts que en les propietats intrínseques de cada tècnica artística.

L’exposició es presenta com un enorme calidoscopi on tots els llenguatges tenen cabuda, però més important encara, on les diverses idees, conceptes i preocupacions dels artistes esdevenen plataforma oberta a la reflexió, al debat i al coneixement entorn de la creació i la societat actual.
En definitiva, els EAC estan concebuts com un espai per a la contemplació i el gaudi de l’art contemporani, però sobretot són el lloc perfecte de trobada per a reflexionar, plantejar dubtes, entaular diàlegs o trobar possibles respostes a les incògnites, preocupacions i problemes del nostre temps.

Tornar