Juan Carlos Onetti va nàixer a Montevideo l’1 de juliol del 1909. El 1939 va publicar el seu primer llibre El pozo, al qual van seguir Tierra de nadie (1941), Para esta noche (1943), La vida breve (1950), Los adioses (1955), Una tumba sin nombre (1959), La cara de la desgracia (1960), El astillero (1961), Tan triste como ella (1963), Juntacadáveres (1964), La muerte y la niña (1973), Tiempo de abrazar (1974), Dejemos hablar al viento (1979), Cuando entonces (1987) i Cuando ya no importe (1993). Va publicar contes en la premsa i també compilats en llibres, com en els volums Jacob y el otro. Un sueño realizado y otros cuentos (1965), Cuentos completos (1967) i uns quants més. Va viure també a Buenos Aires, però a partir del 1955 quan es casa amb Dorotea Muhr, torna a Montevideo. El 1974, per haver sigut membre del jurat del premi del periòdic Marcha, al qual sempre va estar vinculat, i haver premiat un conte considerat «pornogràfic» per la dictadura militar, estaria tres mesos pres. El 1975 va traslladar la seua residència a Madrid, on passaria els últims vint anys de la seua vida. El 1980 va rebre el premi Cervantes i el 1985, el president de la República Oriental de l’Uruguai, Julio María Sanguinetti, li va lliurar, a Madrid, el Gran Premi Nacional de Literatura d’aquest país. Va morir el 30 de maig de 1994.
Retrobament amb Onetti, l’exposició
Aquesta exposició s’organitza com a homenatge a l’escriptor uruguaià amb la col·lecció del Museu de l’Escriptor i pretén recrear l’àmbit personal de Juan Carlos Onetti. S’hi exposen objectes de gran valor, totes les seues primeres edicions, traduccions, llibres dedicats, discos gravats amb la seua veu, com també manuscrits, correspondència i altres documents personals. A més del mobiliari original del seu ja mític dormitori de la casa de l’avinguda d’Amèrica, 31, de Madrid. L’espectador entra de ple en el món personalíssim d’un dels creadors més importants en espanyol.
El Museu de l’Escriptor
El Museu de l’Escriptor, que té la seu a Madrid, és una col·lecció privada destinada a mantenir la memòria personal d’escriptors de llengua espanyola. Està formada per uns cinc mil objectes personals, llibres i documents que es consideren importants en el desenvolupament de les vida dels diferents autors. S’hi exhibeix una part en forma permanent, i amb el fons es fan exposicions temporals en diferents àmbits.
Comissaris: Raúl Manrique Girón – Claudio Pérez Míguez
