Memòria per a un exili oblidat…
Els republicans que van embarcar amb destinació a Orà en el vaixell Stanbrook al port d’Alacant el març de 1939 van ser enviats a camps de treball poc després d’arribar a Algèria. Un any més tard, després de la invasió de França per Hitler, les autoritats col·laboracionistes franceses van mobilitzar els refugiats espanyols en les seues colònies algeriana i marroquina per a construir, gairebé en règim d’esclavitud, el ferrocarril transsaharià; un projecte quimèric que pretenia unir els territoris francòfons subsaharians amb les colònies del Mediterrani travessant el desert de nord a sud. El Transsaharià tenia un alt interès estratègic per als francesos, ja que subministraria a la metròpoli matèries primeres, especialment carbó, evitant el risc que els transports foren interceptats en l’Atlàntic per l’aviació i armada britànica. Va ser una història de suor, sang i mort a cinquanta graus centígrads; menjar escàs i aigua pràcticament inexistent.
La construcció no s’enllestiria mai. El 1942, després de l’alliberament del nord d’Àfrica, molts d’aquests homes es van allistar en les forces aliades. I quan el 1944 la Novena Companyia de la Segona Divisió Blindada de l’exèrcit de la França Lliure, coneguda com La Nou, va alliberar París del jou nazi, ells van fer onejar la bandera republicana una vegada més.
El Projecte fotogràfic «Le Transsaharien» ret homenatge a aquests vençuts en la Guerra Civil espanyola. Molts d’ells herois involuntaris que van patir i van mantenir la seua esperança en exilis inexplorats. El projecte consisteix en una vintena de fotografies en llenç de gran format de les localitzacions dels camps de treball i les instal·lacions del Transsaharià en la frontera algeriano-marroquina. A tall de flaixos del passat, l’exposició recrea les imatges i els espais que van ser part de la memòria d’aquestes persones i van marcar les seues vides.
Les fotografies vénen acompanyades de fragments d’El diario de Gaskin (ed. L’Eixam) escrit en els camps de treball pel pilot de caça republicà Antonio Gassó, i per una selecció d’il·lustracions de la novel·la gràfica Los surcos del Azar (ed. Astiberri) de Paco Roca.