Les condicions socials i culturals que van irrompre amb el colp militar de l’11 de setembre de 1973 van fer que la sensibilitat i concepció del món es fracturaren per sempre. A partir d’aquest moment, per a Raúl Zurita (1950) la poesia va esdevenir un refugi i única esperança per a superar la tragèdia personal i col·lectiva del país, cosa que implicava, segons ha explicat, tornar a aprendre a parlar perquè cap dels models poètics i artístics precedents servien per a expressar la magnitud de la fallida històrica, política, psicològica i social que significava la implantació de la dictadura.
Llibres seus com Purgatorio (1979), Anteparaíso (1982), Canto a su amor desaparecido (1985), publicats a Xile en plena dictadura i avui àmpliament reeditats i traduïts, van mantenir la continuïtat de la gran poesia xilena i marquen el començament d’una obra total que fondrà la història amb la natura per a trencar les separacions entre gèneres artístics. El 1979 crea amb altres artistes el grup CADA, amb el qual va realitzar accions d’art de resistència política. A banda de les obres esmentades, entre els seus llibres trobem La vida nueva, (1994), Canto de los ríos que quieren (1995), INRI (2003) i Zurita (2011).
L’èpica de Raúl Zurita fa que el llenguatge, la paraula siga una forma de cobrir amb amor o desesper l’espai entre les solituds dels individus. En aquest sentit, el poeta assenyala un lector espectador que ha d’estar amatent als processos de la matèria poètica i mostrar-se sensible, que va de la immaterialitat a la materialitat, i instal·la punts de vista diferents que reconeguen els estats, formats i escales d’una proposta que alterna la perspectiva fonètica, visual i textual: des de la subtilesa del full escrit en braille, l’encuny sec sobre el paper, l’original d’impremta fins a l’efímera escriptura amb fum al cel de Nova York (1982), el geòglif monumental al desert d’Atacama (1993) i el projecte d’escriptura titulat «Veuràs un mar de pedres», que ha sigut proposat pel poeta per a ser realitzat en els penya-segats del nord de Xile; ell ens diu: «Un poema que haurà de ser llegit des del mar.» Aquest projecte presenta dibuixos originals del poeta, escriptura sobre fotografies dels penya-segats i noves fotografies realitzades l’any 2014.
Es llançarà el llibre Raúl Zurita: Escritura material, que acompanya l’exposició i oferirà un resum de la fortuna crítica del poeta, i moltes imatges entorn de la seua recerca poètica i visual, així com els seus processos d’elaboració d’una publicació, fins al registre de l’escriptura al cel de Nova York i al desert d’Atacama. Es mostraran per primera vegada en una publicació els esbossos i escriptures relacionades amb el nou projecte d’escriptura monumental imaginat i planificat per Raúl Zurita per a ser plasmat sobre els penya-segats del nord de Xile. El llibre ha sigut finançat per la Universitat Diego Portales i l’enviament de l’exposició ha rebut els auspicis de la Direcció d’Afers Culturals del Ministeri de Relacions Exteriors de Xile.
L’exposició, que es farà a la Sala El Cub del Museu de la Universitat d’Alacant, desplega els processos creatius del poeta i la seua investigació visual entorn de l’escriptura monumental. Raúl Zurita ha sigut el primer poeta que ha traçat un escrit amb avions al cel, i des d’aquest moment, el seu treball ha mirat de superar el format i l’escala del full en blanc per a aventurar-se en noves possibilitats expressives i comunicacionals. A través de vídeos, obres originals i fotografies es podrà conèixer per primera vegada a Espanya la seua recerca creativa i la seua necessitat de superar els límits disciplinaris entre la literatura i les arts visuals.
En vitrines es presentarà material de procés de treball del poeta, originals d’impremta, publicacions seues traduïdes a diversos idiomes, i es presentarà el llibre d’artista realitzat amb la galeria Flora Ars Natura i Taller Arte Dos Gráfico, de Bogotà, Colòmbia, edició de trenta exemplars numerats, en els quals es mostra l’escriptura al cel feta pel poeta al cel de Nova York l’any 1982. Juntament amb les quinze fotografies de les quinze frases del poema La vida nueva, es mostren quinze papers gofrats en els quals es lligen subtilment les quinze frases.
Ramón Castillo
Curador