Aquesta mostra suposa la recuperació del llegat artístic de Tomàs Ferrándiz Llopis (Alcoi, 1914 - Madrid, 2010). Escultor, pintor i il·lustrador, Ferrándiz va treballar entre 1936 i 1939, com molts altres artistes de l’època, al servei de la causa republicana, tant des del seu Alcoi natal, com des d’Alacant, una ciutat que, juntament amb València, era en els dies de la guerra la rereguarda del front madrileny i un actiu centre cultural.
El seu compromís amb la contesa es va veure recolzat per la selecció de dues de les seues obres per al mític Pavelló de la República en l’Exposició Internacional de París de 1937, que van estar exposades amb el Guernica de Pablo Picasso i obres de Joan Miró, Alberto Sánchez, Alexander Calder, Julio González, etc. D’aquestes dues obres, seran exposades en el MUA el retrat de Rafael Mengual i els més rellevants esbossos de “Clam de guerra”.
En aquesta mostra observem com la Guerra Civil deixa una clara empremta en la seua obra. El seu discurs més destacat, el bèl·lic, ve carregat de ràfegues líriques que es combinen amb l’estudi i la representació de la figura femenina. Aquesta temàtica és recurrent entre els artistes, però el fet que aquestes obres es feren en temps de guerra, dota les dones d’una actitud de lluita.
Dins dels recursos artístics utilitzats per Ferrándiz, veiem un ampli ventall de tècniques que va des del dibuix (més fràgil), passant per la litografia, el gravat, la pintura i l’escultura, sempre partint dels materials accessibles d’aquell període.
Com altres artistes del seu temps, Tomàs Ferrándiz va caure en l’oblit en finalitzar la guerra fins que, un inquiet galerista, José de la Mano, va poder accedir a un estudi que recopilava una sèrie d’obres de l’artista, fet que li va permetre recuperar-les.
