L’estiu del 2013, l’artista Daniel Escolano va manifestar el desig de donar la seua col·lecció privada a la Universitat d’Alacant. El març del 2014, María Cárcel Coll ha manifestat a la universitat el seu desig de donar també la seua col·lecció privada de pintures del seu fill, amb la finalitat que es mantinguen unides les dues col·leccions perquè servisquen de projecció futura dels valors artístics d’aquest singular artista alacantí.
Fruit de la generosa donació de Daniel Escolano, la Universitat d'Alacant té avui una important col·lecció d'obres de l'artista composta per més d'un centenar de pintures i nombrosos dibuixos, esbossos i poemes. Aquesta col•lecció ajuda, sense cap mena de dubte, a complir amb les finalitats culturals, complementàries de les pedagògiques i investigadores, que la universitat recull en els estatuts, en la seua filosofia i en la seua praxi educativa. Per aquest motiu el Museu de la Universitat ha organitzat aquesta exposició, formada pels fons del museu donats per Daniel i per la col·lecció de la seua mare, la qual també generosament ens la ha cedit temporalment per al desenvolupament d'aquesta exposició.
En aquesta exposició, tindreu l’ocasió de valorar els valors artístics, filosòfics i existencials de Daniel Escolano Cárcel, i més concretament, el seu mestratge en el dibuix, les seues acurades composicions, el pols ferm de les seues línies i la creativitat i riquesa en el tractament del color. Podreu observar també les múltiples influències i herències de les quals parteix i que ell recrea d’una manera singular i idiosincràtica. Així, Dalí –al qual va conèixer personalment–, el seu mestre Pedro Picó i el surrealisme constitueixen una base important de la qual parteix la seua creació artística i que mai abandona. A aquesta se li sumen altres influxos procedents d’universos tan diferenciats com la mitologia grecollatina, la religió cristiana, la filosofia budista zen o el món del còmic i del manga, a més de la psicoanàlisi freudiana i les observacions empíriques de la natura. Amb tots aquests ingredients, Daniel ha bastit un univers oníric personalíssim plasmat en una concepció de la pintura decorativa, colorista, mítica, mística i transcendent, si bé en la seua trajectòria de més de quaranta-set anys ha evolucionat des del realisme màgic cap a l’abstracció.
Justament, Daniel diu que és l’amor de la mare, al costat d’altres energies de l’univers, el que hi ha darrere del seu impuls creador. La Universitat d’Alacant ret homenatge a aquest amor mutu i a les dues col·leccions que el manifesten.
