Tota guerra, com tot període de pau, produeix les seues pròpies arquitectures: ja siguen per a la protecció de les persones (refugis) o per a la defensa de les ciutats (fortins). Durant el trienni de la Guerra d’Espanya (1936-1939) es va executar, al llarg de la costa espanyola mediterrània (des de Cadis fins a Girona) i al costat de les carreteres d’accés a les principals ciutats, un sistema d’arquitectures i artefactes per a la seua defensa. Quasi totes aquestes peces (bateries de costa –BC-, búnquers –BK- i barracons militars –BM-) van ser erigides per soldats del bàndol republicà. Al conjunt dispers d’aquestes ruïnes pel territori és el que hem anomenat Mur Mediterrani (MM) per similitud amb l’Atlantic Wall construït per l’exèrcit alemany en el litoral nord d’Europa a principis de la II Guerra Mundial.
Aquesta Exposició (MMadge_3639) dóna compte del fragment d’aquest mur que es localitza enfront de la costa de la província d’Alacant, i ret compte de cadascuna de les restes que romanen d’aquell conjunt d’arquitectures militars enfront dels atacs de l’exèrcit enemic per terra, mar o aire. Es desconeix l’eficàcia bèl•lica d’aquests assentaments militars abans i després del conflicte espanyol. Aquest treball de recerca (descobriment dels elements que van ser i que existeixen) i de documentació (alçament gràfic de les ruïnes) pretén alçar acta de l’estat actual dels elements que queden del MM i contribuir a la seua posada en valor com a conjunt patrimonial arquitectònic a la memòria dels desastres de la Humanitat.
L’exposició dóna compte dels dibuixos realitzats en l’assignatura de Teories i Projectes d’Intervenció (6679) de la titulació d’Arquitectura en els quals s’ha rastrejat la costa alacantina