El cos, com a mitjà d’expressió, projecta la nostra imatge en la societat i, al seu torn, com a estructura vital, trasllada algunes claus de la nostra salut. La integració d’aquests elements permet explicar l’obesitat com un fenomen global, no solament per la seua extensió geogràfica i les seues dimensions epidemiològiques, sinó també per les seues implicacions sanitàries, econòmiques, culturals, ideològiques, polítiques i legals. La present mostra reuneix una selecció de dades i taules científiques i històriques, testimoniatges, documents, audiovisuals i treballs d’artistes contemporanis que ofereixen a l’espectador eines de reflexió i debat sobre un dels fenòmens més característics de la societat contemporània.
Donada l’abundància d’implicacions temàtiques de l’obesitat, el projecte ha sigut estructurat en tres blocs: 1) la perspectiva històrico-mèdica, 2) la imatge social i cultural de l’obesitat, i 3) la seua representació artística, que romanen entrellaçats a través de tot el discurs de les sales.
El recorregut de l’exposició comença amb la frase de J. George Harrar, on s’aborda el descobriment de la caloria com a unitat de mesura de la nutrició. Aquesta anàlisi ajudarà a l’espectador a entendre el discurs científic en què es basen les actuals teories i tractaments: els estudis sobre els principis immediats, proteïnes, grasses i carbohidrats; el pas d’una situació de fam i desnutrició a una situació d’excés i sobrealimentació, el prestigi de la dieta mediterrània, etc.
Dins del nostre mapa identitari, els artistes han representat l’obesitat com a espill de la societat i de les seues tensions i conflictes, traslladant la figura de l’obés al món del poder i l’opulència, l’erotisme, la malaltia, la deformació o la bona salut. Els treballs de Rogelio López, Rosalía Banet, Ximo Amigó i Paula Bonet (mitjançant de la figura de MacDiego) o Adriane López-Huici mostraran noves actituds sociopolítiques y de gènere. Finalment, cal destacar que l’objectiu d’aquest projecte no tracta d’adoctrinar ni establir normes i directrius cap a les “bones conductes”, sinó afavorir el desenvolupament de debats, anàlisis i reflexions entorn de l’obesitat.
