El Centre de Càlcul de la Universitat de Madrid (1965-1982)
El Centre de Càlcul s’inaugurà el 1966, després d’un acord signat entre l’aleshores Universitat de Madrid i IBM. L’equip electrònic cedit per aquesta empresa estava compost per una calculadora IBM 7090 amb capacitat lectora de 250 targetes per minut, una calculadora IBM 1401, una impressora capaç d’imprimir 600 línies per minut i l’equip auxiliar. A banda del servei de càlcul per als departaments de la Universitat, es crearen diferents seminaris per a investigar l’ús de les noves tècniques de càlcul automàtic aplicades, entre altres disciplines, a la lingüística, l’arquitectura, l’ensenyament i l’art.
L’exposició "El Centre de Càlcul de la Universitat de Madrid (1965-1982). Del càlcul numèric a la creativitat oberta" reflexiona i analitza les influències que aquesta entitat tingué en la investigació, la docència i la incorporació de l’ordinador en l’art espanyol posterior. Dins de les nombroses activitats que el Centre generà, la mostra dirigeix l’atenció al Seminari de Generació Automàtica de Formes Plàstiques, en el qual artistes plàstics, enginyers, arquitectes i programadors, compartiren una experiència pionera del Net.art. Al llarg del recorregut de l’exposició es poden veure obres dels artistes José Luis Alexanco, Manuel Barbadillo, Manuel Calvo Abad, Gerardo Delgado, Espada i Santacruz Estudio, Tomás García Asensio, José Luis Gómez Perales, Lily Grenham, Manuel Quejido, José María López Yturralde, Luis Lugán, Abel Martín, Jaime Munárriz, Enrique Salamanca, Eusebio Sempere, Soledad Sevilla i la parella Javier Seguí de la Riva i Ana Buenaventura.
El projecte original d'aquesta exposició correspon a la Universitat Complutense de Madrid i ha estat patrocinada per Moncloa-Campus d'Excel·lència Internacional, compta també amb la col·laboració d'AC/I (Acció Cultural Espanyola), la Universitat Pública de Navarra, la Universitat d'Alacant i la Universitat Politècnica de València.
