L’exposició “Cap lloc està ací” es troba plena de petites històries, d’obres treballades amb sentiment, que no volen dir res o que volen dir molt, tot allò que l’espectador que les mira vol que li expliquen. Eva Poyato ens presenta dos tipus d’obra, una sèrie d’escultures amb materials no habituals i objectes oposats, descontextualizats, reutilitzats, peces que passen a formar part de collages, d’imatges en les quals barreja objectes, dibuixos, pintures, teles, fils, cordes… I una sèrie d’obres dibuixades, obres híbrides entre el collage i el dibuix. Obres que semblen rondalles i que ens expliquen situacions del seu món interior, que es converteixen en un món lúdic, que conté el seu propi llenguatge de símbols. Ocells, arbres, gàbies, nius, cotxes, peces…
De què va aquesta exposició? Eva Poyato ha estat fent últimament el que li abelleix o el que li demana el cos. D’un temps ençà, coïa idees a foc lent, perquè amb la maternitat una treballa a foc lent, i com sabem a foc lent tot ix més bo. Crida l’atenció quan veiem les seues obres que, en aquest moment en què vivim, en un món tecnològic, Eva Poyato es mantinga una mica al marge i continue amb les eines i materials tradicionals.
No desvetlarem res més, volem que gaudiu amb el món màgic d’Eva Poyato, un món de petits universos, de composicions simples, plenes d’ironia i bon rotllo, tan necessari en aquest món tan atrafegat. Passeu i vegeu.
Moisés Yagües
