El color, els colors de Silvia Viñao són evocació de la contemplació. Una recreació de la naturalesa íntima. La que continua bategant dins de nosaltres després de la tempesta, l’eixida del sol, la llum somorta de la vesprada acabada o més enllà d’uns camps amb els verds esborrats pel sol i l’estiu. És una fusió de pensament, paisatge i creació. I tancats els ulls, la pintura palpita més enllà de la recreació.
Francesc Sempere
Director Auditori de la Mediterrània
La seua aquarel·la és mística i subtil (...) ones que són com aurores boreals, amb uns llavats i degradats multicolor en tons a voltes antagònics, però sempre ben avinguts, que ens sorprenen per la seua fluïdesa. També la pinzellada contundent i definida dels seues olis és fàcil de reconèixer, i ens porta records d’un altre expressionista il·lustre, de Kokoschka, per a qui «l’efusió de sensacions dins de la imatge sembla transformar-se en l’embolcall plàstic de l’ànima».
Sensacions, això ens transmet l’obra de SILVIA VIÑAO; estímuls, vibracions en la pinzellada i en el color, sons llunyans, l’olor de la terra després de la tempesta. Sensacions que compartim amb l’artista, una pulsió que sentim amb ella, que ens transmet directament ella a través de les seues obres. Estímuls per als sentits i també per a l’esperit.
Marta Pérez Ibáñez
Directora de la galeria ARTEblanco
