L’exposició que presenta el MUA a la sala Naias, recull l’última producció de l’artista madrilenya Carmen Cutillas (1950). De formació escultòrica, els seus treballs inicials es desenvolupen en aquest camp, fins que l’any 1978 fa les primeres obres pictòriques. Des dels seus començaments tant escultòrics com pictòrics, les seues peces s’han caracteritzat per una personal manera de tractar l’espai, un espai ampli, il·limitat, que qüestiona en les seues imatges la noció de real de temps.
Espai-Temps 3 és el resultat d’una trajectòria professional en què escultura i pintura caminen juntes. L’obra pictòrica de Carmen es caracteritza pel volum, i també pel seu tractament matèric. Ens trobem, per tant, davant una pintura escultòrica de tècnica informalista la imatge de la qual és hereva de la tradició surrealista. Inserts en un llenguatge abstracte, en què s’entreveuen alguns elements coneguts, descobrim textures complexes i fascinadores, formades amb pintura, matèria i pasta de paper. Una poesia pintada que destrueix el sentit tradicional d’espai, amb imatges enigmàtiques que mostren diferents llocs, diferents temps.
Absolutament tot en l’obra gira entorn del pas a un altre estat. «No crec en un espai únic, no crec en una única vida», comenta Carmen. Espai infinit, movible. «Espai que porta a un altre espai i un altre, així successivament». És per això que en les seues obres es descobreixen noves dimensions espaciotemporals. Ens trobem transportats a altres llocs i a altres temps, entre les seues ombres, entre els seus núvols, entre la seua matèria.
En la infinitud de l’espai deambulen llunes i espirals, potser els signes més comuns en l’obra de Carmen Cutillas. Llunes blanques, redones i irregulars surant en cels expressionistes o en espais monocroms pintats de blanc. Poesia visual que reflecteix un món únic, particular, que enllaça el temps passat amb el present i s’aventura al futur. Un viatge enigmàtic i misteriós a qualsevol lloc, que en paraules de Carmen ens trasllada a ''un espai que és expressió de vida''.
