En aquesta versió de la femineïtat hem
volgut plasmar alguns moments de
l’efímera bellesa d’un ventre en gestació.aa
Dones, mares, sempre i des de sempre. No hi ha
època, ni moral, ni raça, ni culte, ni religió que les faça
diferents, i és el nu el que més les agermana
fent desaparèixer les diferències exteriors. Delicat
moment en què el ventre es va engrandint com a anunci
d’una vida. Cossos nus, llenços esplèndids per a jugar
amb els colors i acaronar amb els pinzells la palpitant esperança
que batega sota aquesta pell. Pell dilatada, eixamplada, estirada, que respira
pels porus una ànsia de futur. Com a heroïnes, convertides per un
instant en imatges estàtiques, semblen de vegades carregades d’una
immensa fragilitat i, per contra, també denoten la incommensurable
força de les deesses amb un immens poder de creadores. Encisats
per l’enigma de les entranyes de les dones, hem volgut
retre un homenatge a totes les mares del món. A
Carmen Arbués Miró & François Poirier