Hi hagué una època en què tenia vocació de drapaire, rescatava del carrer cartons, caixes, taulers i anuncis dels que es multipliquen, apegats als murs, i formen una capa de textures increïblement creatives. Tot m’ha servit per a fer els meus collages. Un tros de paper sobre qualsevol suport n’atreia uns altres, i uns altres… i un impuls em portava a rematar la composició amb un determinat color. L’obra ja estava acabada.
La tècnica de l’obra que avui expose la vaig aprendre de Pedro Olaya Ruano; mestre de fotògrafs i investigador de tècniques fotogràfiques antigues.
I ara, en la pau del meu estudi, sóc feliç, mentre la meua ànima busseja per aquest laberint d’imatges, i les atrapa, i les fa seues.
Elvira Pizano
Elvira Pizano és una artista del nostre temps; desafia els convencionalismes generalitzats i busca un aspecte diferent de les coses, per a presentar-nos-les com una altra realitat. El procediment a la goma bicromatada, utilitzat en la realització de totes les obres d’aquesta exposició, s’ha comportat com un mitjà ideal per a les intencions de l’artista, per la seua versatilitat i possibilitats quasi il•limitades. Amb la manipulació de les matrius i les reimpressions han sorgit noves imatges, emparentades amb el surrealisme: abstraccions que suggereixen natures mortes intimistes o paisatges ben curiosos, més propers al món oníric que no al real. I és que, el que una persona pot somiar és sovint més interessant que no el que fa o diu quan està desperta.
En definitiva, estem davant un treball seriós, realitzat per intuïció, i alhora meticulosament programat i desenvolupat. Elvira Pizano ha encertat en la selecció dels motius, en el disseny de les formes, en la composició dels elements i en l’aprofitament de la textura i el color. El resultat està ací; davant de nosaltres; amb una important càrrega de plasticitat.
Pedro Olaya
