A través de l’obra d’Aurora Alcaide, Iluminada García-Torres, Dionisio Gázquez, Eduardo Lastres i Martín Noguerol, cinc artistes que desenvolupen el seu treball a Alacant, es tracta d’oferir a un públic jove la possibilitat d’entendre les claus d’un pressupost estètic allunyat de la seua formació: l’abstracció.
En l’actualitat, la majoria dels coneixements s’adquireixen a través de la cultura visual. El desenvolupament dels mitjans de comunicació de masses en l’últim quart del segle XX ha configurat una societat en què la imatge s’ha convertit en la forma fonamental d’aprehensió del coneixement. Paral•lelament, algunes propostes artístiques que han continuat desenvolupant molts artistes són treballs que fugen de la imatge recognoscible. Les obres resultants se situen molt lluny d'allò que resulta familiar, accessible i, per tant, apreciable per a part dels espectadors. Això es fa més palès en els joves, familiaritzats des que han nascut amb la imatge real com a forma de representació de les idees i de la informació.
La mostra recull cinc propostes de cinc artistes. Cadascuna de les propostes és explicada per l’autor amb un llenguatge oral, sinònim del visual utilitzat en l'obra artística, de manera que permet a l'espectador reconèixer les claus de la creació i la reflexió artística que es materialitza a través d’imatges que no són una reproducció fidel de la realitat, sinó que s’han elaborat per a apel•lar a l’intel•lecte del públic i fer que aquest hi mantinga una relació de participació activa.
Segons el pensament clàssic, la percepció és l’elecció del que es veu. És a dir, es tracta d’interpretar la naturalesa de manera que el pensament entre dins de la visió i que la persona que mira puga introduir les seues vivències en la percepció. Així, l’obra d'art conté part del que l'artista vol reflectir i part del que l’espectador vol interpretar.
Formar l’espectador és una labor que també correspon als museus. L’abstracció sorgeix el segle passat i té un públic molt minoritari, que cada vegada es va reduint més. Aquesta mostra intenta subratllar el valor d’una forma de representació que, tot i decréixer en el seu ús, ha permès a l’art contemporani ampliar els pressupostos creatius.
