ELS PRIMERS TRAMVIES ALACANTINS (1893-1923)
El 13 de juliol de 1893 es va inaugurar el tramvia d’Alacant. El seu primer recorregut anava des del passeig de Ramiro fins a la plaça de Navarro Rodrigo. El sistema de tracció era animal, amb una o dues mules, i els carruatges eren de dos tipus: tancats i jardineres (per a l’hivern i per a l’estiu). El seu èxit va ser notable. Els promotors d'aquest primer tramvia eren la societat anomenada Los Nuevos, reflex del desig dels empresaris alacantins d'establir un modern sistema de comunicacions a la ciutat i als barris perifèrics.
Aquests primers tramvies van anar estructurant i creant una extensa xarxa per la ciutat, i van incrementa la mobilitat dels ciutadans en una ciutat que es transformava i creixia, amb un transport lleuger, econòmic i segur.
Però el tramvia s’havia pensat no tan sols per a tancar-se en el propi nucli urbà, sinó per a estendre's per les àrees metropolitanes. Al final del segle, Alacant vivia un moment de gran esplendor econòmica a causa de l’enorme moviment comercial. Són anys de propostes i de creació de noves comunicacions tramviàries. I és que una de les característiques del tramvia alacantí és la seua mentalitat interurbana, amb línies que enllaçaven la capital amb Mutxamel (1902), Elx i Crevillent (1905), i Sant Vicent del Raspeig (1906). En aquests projectes es va implicar la inversió estrangera, amb la Compagnie des Tramways et Chemins de Fer Vicinaux en Espagne, SA. com a empresa explotadora entre el 1903 i el 1914.
Amb les línies de Mutxamel i de Crevillent va arribar la tracció de vapor. Tramvia de més potència i més velocitat, que tenia unes locomotores de vapor (de 65 i 80 CV), amb cabina tancada i faldons que ocultaven parcialment rodes, bieles i altres mecanismes.
EL TRAMVIA I LA VIDA QUOTIDIANA: L’ELECTRIFICACIÓ (1923-1969)
Els tramvies amb tracció animal, també denominats tramvies de sang, van conviure amb els de vapor (1903-1910) fins a desaparèixer el 1924, quan es va iniciar l’electrificació de les línies. Aquesta operació va ser l'objectiu de l'empresa Tranvías y Electricidad Sociedad Anónima, constituïda el 1923 i successora de la companyia belga Tramways Électriques d'Alicante (1914-1923).
Van arribar nous cotxes motors (amb una tensió de 550 V en corrent continu), els grocs o sèrie A, els blaus o sèrie B, els cotxes ex Múrcia, els sputnik, que tenien un arquet al sostre per a rebre el corrent. Es van reutilitzar els antics tramvies de cavalls com a remolcs, es van renovar els carrils, es van instal•lar pals amb mènsules al llarg dels carrers per a sustentar els cables i es van crear subestacions elèctriques.
El tramvia elèctric es converteix en el protagonista de la ciutat en aquesta primera meitat del segle XX, ja que, si en els primers anys d'implantació el tramvia constituïa una novetat i una millora en el transport urbà, amb els anys el tramvia és inseparable de la seua quotidianitat. Treballadors, joves i ancians, mestresses de casa, xiquets i estudiants eren els usuaris que dia a dia utilitzaven aquest mitjà de transport públic a la ciutat.
Els anys vint i trenta es van caracteritzar per l'ampliació de la xarxa de tramvies amb noves línies: al barri de les Carolines, Banys, Alfons el Savi, Florida-Portazgo, Sant Blai i Pla-Hospital. Els quaranta, en plena depressió provocada per la postguerra, va ser l’època de l'ús intensiu de la xarxa, que el 1948 arribava a 16.233.733 viatgers. En els cinquanta, l'inici de la competència automobilística, l'encariment de les tarifes elèctriques i la caducitat de les concessions van motivar el traspàs dels tramvies a l'Ajuntament, que en va continuar l’explotació fins a la clausura de les últimes línies al final de 1969.
El 14 de novembre de 1969 es tanquen les línies de Benalua i de Pla-Hospital. El tramvia desapareix de la ciutat d'Alacant.
EL TREN-TRAM: EL TRANSPORT DEL FUTUR
Des de 1893 fins a 1969, els antics tramvies van circular pels carrers i l’àrea metropolitana d'Alacant. Trenta any més tard, aquest sistema de transport col•lectiu renaix.
El 17 de març del 1999 s'inaugura el tramvia experimental entre la plaça del Mar i l’Albufereta que, a l'agost de 2003, arriba fins al Campello. En l’actualitat estan fent-se les obres que permetran integrar el tramvia als voltants urbans de La Vila Joiosa i Benidorm. Alacant no ha perdut la seua vocació interurbana, ja que la recuperació d'antics traçats ferroviaris de via estreta ha contribuït a mantenir usuaris, recorreguts i a consolidar aquesta cultura del transport col•lectiu.
Aquestes necessitats particulars van desembocar en la decisió d'optar per a Alacant per un vehicle d’última generació, el Tren-Tram, de gran versatilitat en les seues funcions i de gran modernitat en les seues prestacions, i que funciona com a tramvia en els trams urbans i com a tren de rodalia en els interurbans. Al seu torn, penetrarà subterràniament en la ciutat el 2007, sota el Benacantil, amb àmplies estacions que es situen estratègicament a l’entramat urbà. El traçat arribarà a Sant Vicent del Raspeig i tornarà a aproximar-nos a barris com el de Rabassa-Mare de Déu del Remei, Ciutat Jardí, Mare de Déu del Carme, el Pla, el Garbinet, el Barri Obrer o la Goteta.
Comentar els avantatges del nou tramvia és parlar d'alta tecnologia, de baixa contaminació, d'elevat rendiment i baix consum energètic, de capacitat, de confortabilitat i comoditat, de climatització i insonorització, d'accessibilitat i seguretat, de plataformes reservades i d’integració en l'entorn. Uns vehicles d’última generació que responen a les noves cultures urbanes i metropolitanes. Una nova cultura que prioritza la mobilitat, l'accessibilitat, les condicions mediambientals, l'estalvi energètic, la qualitat del servei i la intermodalitat.