David Trujillo ha disposat per a aquest projecte —seguint fidelment la línia de treball que va donant cos al desenvolupament pràctic dels seus plantejaments— unes instal•lacions en les quals el visitant intervé dramatitzant una realitat que ens envolta però que, una vegada s’ha dissolt en el «soroll» dels esdeveniments diaris, passa inadvertida. Això és, aliena a la pressa amb què duguem a terme les tasques i aparentment distant de la velocitat del nostre trànsit. Al visitant, que s’ha convertit en actor, se’l convida a interpretar-se ell mateix sota unes regles de joc que són fora del seu control. La visita a les quatre instal•lacions que componen l’exposició, que té una posada en escena eficaç, són un toc d’atenció ineludible que invita l’espectador a reflexionar.
Els sistemes d’enregistrament capturen de manera permanent la imatge del visitant quan entra al camp d’acció. Els moviments d’aquest i la seua incertesa formen part de l’escena. Les imatges, de circuit tancat, no sempre són accessibles per al mateix visitant, que es manté en el paper d’«intèrpret» d’una narració espontània. Això es deu a una disposició intencionada dels equips, que no fa possible que el «protagonista» siga alhora espectador. Per tant, ha de debatre si tria la possibilitat de veure o que el vegen.
José Luis Pérez Pont
Extracte del text «Velocitat, vigilància i opacitat en l’era de la informació», de José Luis Pérez Pont, per al catàleg de l’exposició Circuits Tancats, de David Trujillo.
