La 18 mostra de les Trobades d'Art Contemporani (EAC) es produeix com a resultat del VIII concurs convocat per a seleccionar artistes i facilitar l'organització d'una exposició col·lectiva. Fruit del conveni de col·laboració mantingut entre l'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert i la Universitat d'Alacant, el MUA albergarà aquesta mostra fins al 7 de gener pròxim.
Cinquanta-cinc han sigut les propostes nacionals i internacionals enviades al VIII concurs de Trobades d'Art Contemporani des de diferents llocs: Alacant, Almeria, Barcelona, Cadis, Castelló, Ciudad Real, Còrdova, Granada, Osca, la Corunya, Madrid, Múrcia, Salamanca, Navarra, Sevilla, València i també amb projectes d'artistes nascuts a Brasil, Bulgària, França, Gran Bretanya i Itàlia.
Pintura, escultura i fotografia ofereixen la selecció dels CATORZE ARTISTES que han sigut distingits pel jurat en aquesta edició:
SECCIÓ DE PINTURA (extracte del text de Pilar Aumente Rivas. Catàleg de l'exposició).
Tatiana Martins, implicada en una seriosa investigació sobre el cos i la identitat. Grans temes que ella escomet tant des de la formulació teòrica i conceptual com artística formal.
Víctor Cámara ens introdueix en un univers poblat d'éssers que, sota una conformació suggeridora de la ingenuïtat i del que suposadament és infantil oculten trets que subverteixen i soscaven –amb gràcia i dosis d'humor– l'ordre del que tenim establit o assumit com a quotidià.
La italiana Melissa Provezza ofereix en la seua obra una subtil presentació la base de la qual és l'economia de recursos expressius, en què el dibuix és acompanyat amb la incorporació d'alguns materials poc habituals.
La experiència plàstica d’Álvaro Jaén es basa en les vivències del fet urbà en el micromón de l'edifici en què s'habita.
Daniel Olmo Boronat ens convida a plantejar-nos els problemes de les relacions humanes i la temàtica de la solitud en un estil mixtificador d’arrels metafísiques i expressionistes.
SECCIÓ DE FOTOGRAFIA I VÍDEO (extracte del text de Mara Mira. Catàleg de l'exposició).
Cristina Ferrández, en la seua obra Retorns, sent la natura com un vincle irrefrenable a què ella mateixa s'associa, regressa i es fusiona amb ella.
Salvi Vivancos. En la seua sèrie Via-crucis (camí de llum) les protagonistes són catorze imatges de creus santuàries (assenyalen els punts en els quals s'han produït morts en accident de trànsit) situades a les vores de les carreteres. L'autor recomana que, quan se seguisca la disposició de les imatges, el trajecte es recórrega com si es tractara d'un viacrucis.
Teresa Bonastre Montilla reflexiona sobre la peremptorietat de la vida i la desaparició. Ha fet diverses intervencions artístiques (2002-2004) a l'edifici situat al núm. 15 del carrer Llauradors d'Alacant.
Una presència quasi fantasmagòrica té l'obra de Cayetano García Navarro, en la qual, sobre una llitera hospitalària asèptica, trobem un cos mutilat: una el·lipsi anatòmica en què només podem veure’n els peus i el tors perquè la resta del cos està omès, silenciat.
Miguel Rael presenta un poètic vídeo i argumenta que per a aproximar-se al paisatge des de l'art contemporani es requereix de l'espectador un cert esperit de confiança. Tal vegada, al final tan sols necessitem això: confiança en les obres com aquesta El vent se l’emporten les paraules, en la qual el temps camina al revés, hi ha màgia en la mirada.
SECCIÓ D'ESCULTURA (Extracte del text de Moisés Gil. Catàleg de l'exposició)
Les obres d'Ascensión González són una atrevida incursió en el món de la figuració contemporània compromesa amb la societat, acostant-se a la reivindicació social dels condicionaments de tot tipus als quals estem sotmesos en la nostra època.
Teresa Martínez des de les seues poesies visuals, que parteixen de la poètica del reciclatge, tan imbricada amb l'arte povera, afig un procés d'investigació propi pel que fa als materials en si, i a la combinació amb uns altres, tant d'objectes ja creats o oposats, com d'objectes creats per la mateixa artista en materials com el bronze, la plata, etc.
Maribel Pérez López és una de les artistes seleccionades en aquestes trobades d'art que aporta joventut, immediatesa i arrelament de l'escultura en ferro en les representacions artístiques tridimensionals contemporànies, concretament en el treball ancestral de la forja tradicional. Aquestes escultures, arrelades en el sentir artesanal, ens recorden peces primitives, màquines de tortura medievals, estris de faena, etc.
Gabriel Rufete reprèn i fa contemporani en les seues escultures el tema del cos humà, actualitzant-lo, i pren partit en l'expressió contemporània i la representació visionària del cos en l'escultura del segle XXI.
