El fotògraf Tomás Martínez López ens proposa tres viatges en aquesta exposició. Tres punts diferents del nostre territori on reviure tradicions ancestrals en què el soroll, entés no com un so molest sinó com un element de cohesió, és el protagonista. Festes amb un origen que es perd en el temps i que es mantenen gràcies a la voluntat de tota una col•lectivitat.
La tradició del zanpantzar celebrada a les poblacions d’Ituren i Zubieta, a la província de Guipúscoa, anuncia que és temps de Carnaval. Homes i dones abillats amb plomes de gall, crineres de cavall amb què abriven una vegada i una altra el sòl per on transiten i, sobretot, el soroll ensordidor dels seus esquellots que no deixen de retrunyir pels contraforts de la muntanya Mendaur durant vora 48 hores, semblen voler despertar la mare natura després de la letargia hivernal.
Els tambors de Calanda a la província de Terol trenquen el silenci cada Divendres Sant. Els tamboristes vestits amb les seues túniques morades esperen amb entusiasme l'arribada del migdia, moment en què té lloc l'acte de “trencar l'hora” i on milers de tambors i bombos comencen a tocar en un gest que es perllongarà al llarg de tota la nit. Aquest costum de tocar el tambor durant la Setmana Santa succeeix també a la localitat de Mula, a la província de Múrcia. Una festa que va sorgir com a protesta a les autoritats i a l'Església, i que avui es complementa perfectament amb tots els actes religiosos.