Amb el títol ''Panorama censor'', Miguel Soler (Sevilla, 1975) presenta una sèrie d’obres que fan referència al punt d’inflexió que viu el món occidental des dels primers anys del segle XXI. Una centúria de part difícil, de precipitades cesàries i d’epidurals injectades en uns mitjans de comunicació imberbes i molt donats als vaivens del xec en blanc. La societat bullida a la calor sufocant i opiàcia de les cortines de fum més inversemblants es mor en el tedi d’aquesta veritat que mai arriba a pronunciar-se. Aquella cita que assegurava la mort de l’intermediari (matar el missatger) acatxa el cap avergonyit i mamprén el camí de tornada a casa, sorpresa i confusa. Ara és el missatger, els mitjans informatius, els que maten l’espectador d’avorriment... la mentida ompli ràpidament l’estómac i cansa fins a dir prou sobretot quan és políticament correcta. La premsa mundial, amb el verí imprés en les seues pàgines d’opereta, deixa un rastre carregós en els dits i un pes difícil d’especificar en el cor. Els canals de televisió de llenguatge laberíntic i les emissores de ràdio que escopeixen veus de sirena són joguets caducs i gastats en mans de la classe política… La innocència, una vegada més, queda del costat de l’espectador.