Plaers bàrbars és la reflexió de l’artista Silvia Sempere (1968) davant les enormes transformacions i alteracions del paisatge que se succeeixen sense límits davant dels nostres ulls. Els eixos d’aquesta reflexió i la base del compromís social d’aquest treball són la urbanització agressiva (de baix component paisatgístic), l’evident dissociació entre natura i arquitectura i la resposta de la mateixa natura.
Es presenta com una abstracció del fet i no una presentació documental d’aquest. Plàsticament, s’empra un llenguatge abstracte i sintètic, però que aconsegueix l’efecte comunicatiu del missatge carregat de la seua sensibilitat personal.
Es plasma aquesta idea a través de dues instal•lacions principals, una videoprojecció i un conjunt d’imatges fotogràfiques associades a aquestes instal•lacions.
La primera instal•lació consta de dos elements de grans dimensions, una peça escultòrica que s’assembla a l’estructura d’una edificació, i una altra d’horitzontal amb més pes visual i càrrega de significat, ja que es tracta d’imatges preses d’abocadors.
La segona instal•lació consisteix en una palissada de fusta manipulada manualment sobre torba natural, en la qual descansa un gran paper arrugat. La forta aroma de terra humida marca un nivell més proper a les coses naturals.
La videoprojecció presenta una illa mediterrània en què se succeeix el creixement d’un conjunt de tipologies arquitectòniques que finalment anul•len el territori.
Les fotografies hi aprofundeixen, ho reforcen i mostren la dissociació entre les coses naturals i l’arquitectura.
